martes, 25 de enero de 2011

Els orígens de la Bella Dorment: El Frare de Goig i Sor de Plaer.

Tot i que l'objectiu d’aquest bloc és tractar la literatura catalana, crec que no podem aparcar tota la narrativa i poesia occitana de l’edat mitjana, ja que va esdevenir un model literari per a tots aquells joves trobadors i narradors catalans. Un dels contes que em va sorprendre més durant els meus anys de carrera universitària va ser el Frare de Goig i Sor de Plaer i en aquesta entrada procuraré fer cinc cèntims d’aquesta petita obra.

Cal dir que, des de la meva infantesa, sempre em van enlluernar els contes de fades i princeses; potser el motiu pel qual el Frare de Goig i Sor de Plaer m’entusiasmés tant rau en aquest fet. Aquesta obra és, en efecte, el primer testimoni literari occidental de la Bella Dorment, la segueixen la versió francesa Perceforest i al s.XVII els contes de Basile i Perrault.

És important tenir present que la temática del conte que tenim present al s.XXI en què la princesa és embruixada per una malvada fada i que desperta gràcies al primer petó del seu príncep blau és pura invenció fruit de versions del s.XIX (germans Grimm) i produccions cinematogràfiques.

L'argument del conte tracta, doncs, d'una noia molt bella, Sor de Plaer, que cau en un profund son semblant a la mort. El pare, molt trist, decideix tancar-la a dalt d'una torre. En un altre país, Florianda, el fill d'un rei sent la increïble història d'una noia bella dormida tancada en una torre i decideix demanar ajuda a un mag per arribar fins a ella. El noi, anomenat Frare-de-Goig, meravellat de tan gran bellesa, la viola i decideix emprendre un viatge per trobar un remei perquè la noia despertés. Al cap de nou mesos nasqué un fill, fruit de l'amor de Frare-de-Goig. El noi aconsegueix un remei per despertar la noia, s'excusa per haver abusat d'ella i, finalment, la princesa el perdona, es casen i viuen feliços.

El son profund màgic de llarga durada és un motiu folklòric universal. Aquest tema els erudits l’associen, d’una banda al motiu de la dona que pren vida gràcies a l’home; d’altra banda al pas de la infantesa a la pubertat amb una mort i una resurrecció plenament simbòliques. Ara, el que tenen clar és l’ensenyament que ens transmet: una lliçó sobre l’amor, el tema d’entreteniment i de lluïment intel•lectual de les corts medievals.

Si voleu llegir aquest conte tan entretingut en català modern us dono la referència bibliogràfica:

Tres contes meravellosos del s.XIV
Edició i comentaris de Lola Badia
Quaderns Crema
Barcelona. 2003

També anoto una referència web d'un fragment de la versió del cançoner Aguiló aquí sota us deixo l'enllaç:

http://www.rialc.unina.it/0.142%5BE%5D.htm

No hay comentarios:

Publicar un comentario