Joan Maragall. Una figura emblemàtica per a la cultura catalana.

El bloc de Viu la literatura Catalana no pot deixar de fer referència a Joan Maragall, ja que, com tots deveu ja saber, aquest 2011 commemora els cent cinquanta anys del naixement i els cent anys de la mort del poeta. Per aquesta celebració s’han preparat exposicions, rutes, espectacles, etc. Maragall és una de les figures indiscutibles de la literatura catalana i un personatge encastat en un dels moments més importants de la història.

 La poesia del període modernista català està clarament marcada per l’estil i les idees de Joan Maragall. Nascut a Barcelona el 10 d’octubre de 1860, fou autor d’una sèrie de poesies ben emblemàtiques per a la cultura catalana. Tot i que se’l coneix popularment com a poeta, no podem oblidar que també és autor d’assajos d’interès polític, ideològic i cultural.

La familia de Maragall gaudia d’una certa comoditat econòmica, disposava d’una petita indústria textil, és per aquest motiu que el pare del poeta volia incorporar-lo ràpidament al negoci familiar. Maragall, però observà que la seva vertadera vocació no era treballar a la fàbrica del seu pare i, finalment, el seu progenitor li va pagar els estudis de la carrera universitària de Dret. A les notes autobiogràfiques ens descriu com se sentía quan el seu pare el va incorporar a l’empresa:

“(...) vaig acabar el Batxillerat i vaig començar a ésser infeliç. (...) Vaig ser bruscament arrencat de davant dels llibres i col•locat davant de la tauleta del treball en la indústria a què venia destinat, i posat, en cert modo, en la condició de poc més que un aprenent El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l’estendard de la rebel•lió, ma passió per la poesia [...]. L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i plenes de números referents a la nostra indústria.

(Joan Maragall Notes autobiogràfiques. A: Gabriel Maragall (1988). Joan Maragall: esbós biogràfic. Barcelona: Edicions 62)

El 1891 es casà amb Clara Noble, amb la qual va tenir tretze fills, i començà, aquest mateix any, la seva col•laboració en L'Avenç, on publicà alguns poemes i un article sobre Nietzsche. A partir del 1892 Maragall esdevindrà el capdavanter indiscutible dels nous aires de modernitat que circulen per Barcelona. Disposarà de diferents plataformes de llançament per proclamar-se seguidor del moviment modernista. Per un costat, revistes com: L'Avenç i Catalònia. Per un altre costat, les festes modernistes de Sitges, el Teatre Íntim i les societats corals.

Joan Maragall va exposar, també, la seva concepció teòrica sobre la creació poètica i el concepte de l’art en textos com ara Elogi de la paraula i Elogi de la poesia. Aquest pensament es basava en la paraula viva, la qual adment que el homes purs (els poetes) que viuen atansats a la natura, expressen el batec diví de la vida i la bellesa per mitjà de la paraula, que es converteix en poesia després d’una experiència de contemplació. Així, la poesia ha de reunir unes condicions ideals: l’espontaneïtat, la puresa i la sinceritat. Per tant, dit amb altres paraules, defensa la teoria de “dir les coses tal com ragen quan ragen en estat de gràcia”.

Joan Maragall morí a Barcelona el 20 de desembre de 1911. Les seves poesies més conegudes són: La vaca cega, Els tres cants de guerra, el Comte Arnau, Oda a Espanya, el cant de la senyera.

A continuació, deixo una sèrie de recursos perquè pugueu ampliar els coneixements sobre l’autor.

Joan Maragall

Veure més presentacions de Sílvia Montals.

Auca Joan Maragall (PhotoPeach)

Poemes de Maragall musicats: http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=139