lunes, 25 de julio de 2011

Maria Rosa. Un conflicte passional en un drama rural.

Fa uns mesos, vaig escriure en aquest bloc una entrada dedicada a l'obra de Terra Baixa d'Àngel Guimerà. Observant les estadístiques de lectura de l'escrit i sabent que, enguany, a les classes de Batxillerat tornarà a ser obligatori un llibre d'aquest autor, trobo oportú dedicar a Guimerà una altra entrada, aquest cop a partir de l'obra de Maria Rosa.

Maria Rosa és una de les obres capitals d'Àngel Guimerà, juntament amb Terra Baixa i Mar i Cel. Tal com vaig comentar a l'entrada anterior, Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar s'emmarquen dins del període del drama realista de l'autor. Les tres són visions de la Catalunya popular, on s’arrelen uns conflictes passionals que tenen una desconnexió absoluta de la problemàtica social que sura en aquests drames. 

Aquesta obra va ser escrita l’any 1894 per encàrrec, concebuda per a l’actriu María Guerrero i pensada per dues escenes concretes: Barcelona i Madrid. Essencialment, l'obra és un drama de passions humanes, enfocat des de la perspectiva romàntica tradicional de l'autor, però amb una presència interessant d'elements realistes i naturalistes

Els protagonistes del relat són un grup de treballadors d’una carretera. Durant la construcció de la nova carrertera es comet l’assassinat del capatàs, aquest fet porta l’Andreu, el marit de la Maria Rosa, a la presó de Ceuta. En Marçal, enamorat de la Maria Rosa des de temps enrere, aprofita l'ocasió i aconsegueix enamorar-la i casar-se amb ella. Entorn dels protagonistes giren diferents secrets que, al final de l'obra, veuran la llum i desencadenaran una sèrie de successos tràgics.

Seguidament, us deixo la pauta interpretativa que em vaig crear a partir d'articles i diferents pròlegs de l'obra per poder explicar als meus alumnes de Batxillerat del curs passat.


ANÀLISI LITERARI MARIA ROSA


miércoles, 6 de julio de 2011

La vida als camps de concentració nazi a través de El violí d'Auschwitz de M. Àngels Anglada.


Després de moltes setmanes escrivint comentaris d’obres de Literatura Medieval, la meva indiscutible passió, trobo que ha arribat el moment de canviar una mica la trajectòria dels escrits i passar a una altra etapa. Per tant, avui, comentaré una obra de finals del s. XX, El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada.

L’escriptora que avui ens pertoca va néixer l'any 1930 a Vic. Era la gran de quatre germans i la música era la gran passió familiar, la qual influirà l'autora en les seves novel·les. De jove, es traslladà a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica, era una apassionada del món hel·lenístic. Un cop finalitzada la carrera, va marxar a viure a l’Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (abril 1999). 

Tot i que la seva tasca literària començà en el conreu de la poesia, juntament amb Núria Albó, i la crítica i traducció, no fou fins al 1978 quan el seu nom anirà adquirint importància. És aquest any quan l’escriptora amb la seva primera novel·la, Les Closes, guanya el premi Josep Pla. Aquest premi, així doncs, li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. 

El 1994, l’autora publica l’obra El violí d’Auschwitz, on mostra una història que commou el lector. La novel·la mostra una Maria Àngels Anglada molt compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis. L’obra narra el sofriment del poble jueu als camps de concentració alemanys a través del personatge d’en Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster, un lloc on les condicions de vida són infrahumanes i els càstigs i la mort són companys de viatge habituals.

En Daniel, per intentar salvar un company del camp d’una mort segura, es compromet a construir un violí de so perfecte per al comandant. La construcció d’aquest instrument serà el fil que lligarà en Daniel amb la seva vida en una situació contrarellotge, ja que si no l’acaba amb el termini establert, que ell desconeix, els nazis posaran fi a la seva vida.
La veritat és que aquest llibre fa que se’t posi la pell de gallina. Quants Daniels van passar per Auschwitz? Quants d’ells van sobreviure a la barbàrie nazi?

L’obra adquirí un gran èxit, s’han venut més de 100.000 exemplars. Fa un any es publicà a la Vanguardia que una productora americana havia comprat els drets cinematogràfics per portar la història a la gran pantalla. Esperem poder veure-la properament!

Seguidament, la notícia de la producció cinematogràfica, una web amb activitats online i un glogster trobat a internet sobre l'obra.




Còmic realitzat amb Bistrips (Escola Sant Miquel dels Sants de Vic)

martes, 5 de julio de 2011

Concurs "Portàtil" de 80 grams

Avui és un dia ple de felicitat per a mi! 

Poc m'esperava que, després d'haver participat, per primera vegada, en un concurs d'un bloc literari en seria la guanyadora! El bloc en qüestió és http://80grams.blogspot.com/. Aquest espai obre una finestra al món literari català actual: llibres, autors, editorials, entrevistes, valoracions literàries... La seva creadora, Laura Garcia, periodista i escriptora, ens mostra la seva passió per la Literatura Catalana, una passió que, evidentment, comparteixo. També han col·laborat en aquest projecte: L'illa dels Llibres, Llegir en cas d'incendi i El bloc d'en Jordi Cervera. 
 
Quan m'arribin i hagi llegit els llibres que he guanyat, Foc Latent de Lluïsa Forrellad, La casa de gel de Joan Pons, Cartes a Clara d'Agustí Pons i Raval de Ferran Alsa, el bloc de Viu la Literatura Catalana publicarà una entrada per a cadascun dels títols.

També, des d'aquest bloc, vull donar les gràcies a la Laura pel concurs disputat i la seva tasca en el bloc, així com els altres blocs esmentats anteriorment! Moltes felicitats a tots per aquests blocs tan interessants! Continueu així!