dijous, 11 de juliol del 2013

II Premi Bloguillibres de relats online!

Benvolguts amants de la Literatura Catalana! Avui us faig difusió, per cortesia d'un seguidor del bloc, del concurs II Premi Bloguillibres de Relats Online! Si algú hi està interessant que no dubti a consultar la web següent: 

Només cal que escriviu un relat de menys de 1000 paraules a partir del vídeo que es troba inserit a la pàgina web.El guanyador del relat obtindrà una tablet!

dissabte, 15 de juny del 2013

Solitud. Una recerca cap a la pròpia individualitat i llibertat

L'entrada d'avui anirà destinada a la novel·la més popular de Víctor Català: Solitud. En primer lloc, m'agradaria destacar que, sincerament, quan vaig llegir aquesta obra, el seu argument no em va apassionar gaire; tot i que he d'admetre que la prosa, el vocabulari i les descripcions narrades formen una increïble obra mestra del moviment modernisme, ja que destaca clarament les idees que el moviment en qüestió pretenia transmetre.

Com he destacat, l'obra va ser escrita per Víctor Català, pseudònim de la prosista Caterina Albert. Aquesta noia era de formació autodidacta i des de ben petita fou una gran lectora. De seguida, començà a viatjar arreu d'Europa per ampliar la seva cultura

L'obra Solitud té com a tema principal la recerca de la pròpia individualitat i la possibilitat de poder ésser lliure de tots aquells determinismes socials propis de l'època. La protagonista és una noia anonemada Mila que, des de ben petita, quedà òrfena i fou recollida pels seus oncles. Quan és més gran acceptà casar-se amb un home gandul sense ofici que l'obligà a vendre's la casa dels seus oncles, el Maties, i se n'anaren a viure en una ermita, Sant Ponç, a dalt d'una muntanya. A dalt, la Mila se sent sola, ja que el marit li mostra una profunda indiferència; l'únic consol que té és l'amistat que la uneix a Gaietà, el pastor de les contrades; i Baldiri, el fill petit d'una masovera. El seu marit començarà a jugar juntament amb un company poc clar anomenat l'Ànima. Després de viure dues tragèdies, la Mila decideix fugir d'aquell lloc que l'oprimeix.

És curiós destacar que, aquesta novel·la va ser publicada a partir de diversos fulletons a la revista Joventud a principis del s.XX. Obra emmarcada dins del modernisme, la naturalesa té un paper destacat, ja que tradueix els estats anímics i vitals dels protagonistes. Així mateix, la novel·la està repleta de simbologia. D'una banda, la mateixa naturalesa (la muntanya) representa les dificultats de la vida amb la seva ascensió. D'altra banda, els personatges també representen símbols; Gaietà el pastor, esdevé un guia per la Mila (la bondat), en el procés de coneixement d'ella mateixa; l'Ànima simbolitza la malícia, les barabaritats que poden dur a terme els éssers humans. Així doncs, aquests dos personatges representen els dos pols de la vida: el bé i el mal.

Com va dir Jordi Castellanos a Literatura, vides, ciutats: "Pastor i Ànima formen una dualitat irreconciliable i cal optar per un o per l'altre, perquè l'home és aquest impossible equilibri entre contraris. Optar és, però, amputar-se tràgicament una part d'un mateix. Per això, la vida humana és una tragèdia. I la força de Solitud és haver-ho sabut plasmar en la més estricta quotidianitat." En aquesta vida sempre tenim opcions per triar el nostre propi camí, la dificultat rau, però, en escollir el millor camí.


diumenge, 2 de juny del 2013

Una noia NORMAL s'ofereix de cangur. Treballem amb recursos TIC!

L'entrada que duré a terme avui serà completament diferent. Fins ara solia dedicar a cada entrada l'explicació d'un llibre concret i, posteriorment, podia incloure material didàctic elaborat per a mi o altres professors que ajudessin a comprendre l'obra en qüestió. Doncs, avui el que he decidit fer és, a part d'explicar l'argument del llibre esmentat, incloure alguns dels projectes educatius que han creat els meus alumnes de 1r d'Eso de l'escola Adela de Trenquelleón. Aquesta obra va ser l'escollida per llegir durant el 3r trimestre a 1r d'Eso a aquesta escola on actualment realitzo una substitució.

Per començar, cal dir que Una noia normal s'ofereix de cangur és el primer llibre de la col·lecció Una noia normal escrita per Anna Manso. Aquesta saga té com a protagonista la Ru, una noia de 13 anys que viu amb els seus pares i els seus dos germans Rubèn i Raül. La Ru està molt farta de la seva família, creu que és ridícula perquè el nom de cada membre comença per la lletra R. La noia té ganes de marxar de casa i anar-se'n als Estats Units a complir el seu somni: comprar un ranxo i criar cavalls; però per assolir-lo li cal treballar i estalviar diners, així que comença treballant de cangur d'unes bessones diabòliques que li faran la vida impossible. Sort que té les seves amigues, la Nàdia i la Xeila, que la recolzaran sempre. 

Aquest llibre és realista, ja que reflecteix les vivències, problemes i somnis que poden tenir tres noies adolescents. Algunes escenes contenen tocs d'humor per fer més amena la lectura, sobretot quan es relaten les trapelleries de les bessones o quan el Raül li llança una pizza al cap del seu germà Rubèn. Cal tenir en compte que aquest llibre va ser finalista del 16è premi de Literatura "Protagonista jove".

Quan l'alumnat va acabar de llegir el llibre, vaig proposar un treball creatiu, voluntari, per pujar nota de la matèria. Aquest treball consistia a crear, mitjançant un dels recursos TIC del blog (el que preferissin) un projecte sobre l'escena o capítol que més els hagués motivat. De seguida, molts d'ells s'hi van engrescar i aquests són alguns dels resultats finals! Espero que us agradi!

Jaume C. 1r B. Trailer d'Una noia normal s'ofereix de cangur!



Aliena L. 1r B. La Ru i les bessones al cinema
 

Guillem M. 1r Eso B. Presentació personatges + Capítol 1 i 2 


Jesús M. i Dante F. 1r ESO B.
 

Rebeca G, Aida A i Marta C. i Marina. 1r ESO B. Ru i Xeila.



Paula A. 1r ESO B. 
 

Mariona S. 1r ESO B. Presentació personatges 
Àlex C. 1r Eso B.

Carolina G, Carla R, Judit. 1r Eso A



dimecres, 15 de maig del 2013

Els colors de la memòria, un llibre per apreciar l'art

Una pintura és un poema sense paraules (Horaci). Avui, com podeu observar, he decidit començar l'entrada a través d'una citació d'Horaci, crec que és una cita apropiada per la novel·la que tractaré Els colors de la memòria de Bernat i Daniel Romaní.

Només llegint el títol de l'obra en qüestió, deduïm que l'art tindrà un paper destacat, no només a través de paraules, com estem acostumats a veure en aquest bloc, sinó a partir d'imatges i colors. En el llibre, la protagonista, la Mariona, és una nena adolescent que estiueja al poble de la Costa Brava, Tossa de Mar (en el llibre Turissa). Durant les vacances d'estiu descobreix un pintor amb el qual establirà un fort lligam. Amb ell descobrirà els grans secrets de l'art de pintar: nous colors, noves tècniques, noves maneres d'enfocar un paisatge, etc. La Mariona cada any esperarà amb candeletes les vacances per submergir-se en l'art; així doncs, la pintura marcarà l'adolescència de la protagonista. Però un estiu, de cop i volta, comprovarà que el pintor ha desaparegut. La narració, continua fent un salt en el temps, en el qual la noia ja es troba a la Universitat estudiant la carrera de Medicina. Un dia topa, en els Encants, amb un quadre que li recorda molt l'estil del pintor. El quadrè li provocarà una certa nostàlgia del seu passat i decideix buscar l'amic que s'esfumà de la nit al dia.

L'obra és fantàstica per apreciar l'art i la seva història. Durant el relat, es comenten diversos quadres de pintors destacats com Van Gogh, Dalí, Goya, Miró... Els lectors també descobrim nous colors com el groc indi, el verd maragda, etc. i sobretot ens imaginem aquells indrets tan apassionats de Tossa de Mar que servien als artistes com a font d'inspiració.

És important destacar, que diverses cites d'obres de la literatura universal encapçalen els capítols de Els colors de la memòria, les quals aniran relacionades amb el contingut de cada capítol. Els fragments citats pertanyen a llibres tan emblemàtics com poden ser: El petit príncep, La història interminable, La taula de Flandes, etc.

Per tant, aquest llibre és un intent perquè els adolescents apreciïn l'art i, a través d'ella, puguin anar adquirint diversos coneixements i diferents maneres d'observar el món. Amb la pintura hom es descobreix a si mateix i també permet als altres fer-se una petita idea de com és aquell artista. Tal com deia Vincent Van Gogh: La qualitat d'un pintor depèn de la quantitat de passat que duu amb ell.

Activitats per després de la lectura
Altres activitats interessants


divendres, 3 de maig del 2013

El noucentisme, on cultura i política s'agafen la mà

Després d'un temps sense fer cap entrada sobre un moviment concret, he decidit dedicar un escrit al Noucentisme, aprofitant l'ocasió que l'estic treballant amb els meus alumnes de 4t d'eso.

Per començar, cal dir que el noucentisme és un moviment purament català, ja que no el trobarem a cap altre país, tot i que va expandir-se a altres indrets dels Països Catalans com a les Balears i a la Catalunya Nord. Va sorgir en un moment difícil, tant políticament com culturalment en la història de Catalunya. Per concretar, es diria que es va iniciar el 1906 i va finalitzar el 1923, després del cop d'estat de Primo de Rivera.

Per entendre el noucentisme, cal que tant cultura com política vagin agafades ben fort de la mà, ja que sense l'una i l'altra no s'hagués pogut desenvolupar mai aquest projecte, sobretot sense l'ajuda de la Lliga Regionalista. Aquest fenomen tipifica d'una banda, les aspiracions de la burgesia, la qual intenta dur-les a terme mitjançant una sèrie de projectes. I en segon lloc, unit a la idea anterior, la renovació del país a través dels intel·lectuals. Fruit d'aquesta ideologia naixerà la Mancomunitat de Catalunya i altres institucions com L'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, etc.

El mot noucentisme l'inventà Eugeni d'Ors, el qual volia dotar el concepte amb un doble significat. Per una banda, nou significa "novetat" -significarà la ruptura amb el moviment anterior, el modernisme-. Per una altra banda, el terme sorgeix el 1906, en ple inici del "nou-cents". Eugeni d'Ors, a més, fou un dels màxims representants de l'aparició d'aquesta nova ideologia perquè sense la seva obra, Les Glosses; juntament, amb els Fruits Sabororos de Josep Carner i la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba, el moviment no hagués sorgit.

Encara que, com ja s'ha dit, aquest moviment fomentà un nou impuls polític amb la construcció de diverses institucions, no ens podem oblidar que també és un moviment artístic, el qual defensa idees com: la arbitrarietat, el classicisme, la civilitat, el rebuig de l'espontaneïtat i, sobretot, la llengua literària.    

Així doncs, el noucentisme va impulsar la renovació a Catalunya en tots els àmbits, en el polític, en el cultural i en l'econòmic. Els intel·lectuals volien que Catalunya fos una nació culta liberal i cosmopolita. Una nació digna d'admirar.




Vídeo sobre el Noucentisme
 

dijous, 14 de març del 2013

Mar i Cel. La gran tragèdia d'Àngel Guimerà.

Mar i Cel és una de les obres més representatives d'Àngel Guimerà. L'obra dramàtica, escrita en vers, se situa al s.XVII i explica la tràgica història d'amor entre un morisc, en Saïd, expulsat de València i capità d'un vaixell de corsaris, i la Blanca, una noia cristiana, nascuda a Mallorca que es prepara per ingressar en un convent de monges de Barcelona. Encara que l'amor que sorgirà entre ells serà vertader, es veurà impossibilitat per la diferència de religions entre els protagonistes (islam i cristianisme).

 Tot i que el 1885, Guimerà ja havia acabat d'escriure la seva obra, no es va representar fins el dia 7 de febrer de l'any 1888 al teatre Romea. Els motius pels quals no es va estrenar abans foren que, en aquell moment, el panorama del teatre català vivia una situació complicada. D'una banda, es mostrava poc interès pel gènere de la tragèdia, bàsicament les obres representades eren d'un caire humorístic. D'altra banda, el públic estava acostumat a veure un gran canvi d'escenari, diferents decorats, etc. i es pot constatar, clarament, que a l'obra Mar i Cel no hi ha canvi d'escenaris perquè l'acció transcorre en un vaixell.

Frederic Soler, director de l'obra, finalment es va llançar a la piscina i va estrenar l'obra. Tot i que l'èxit va ser espectacular, va decidir retirar-la. Els amics de Guimerà, en saber-ho, van reunir-se i van omplir tot el teatre Romea perquè Soler continués representant-la. Malgrat els entrebancs sorgits, ho van aconseguir.

En altres entrades, ja havia parlat de diverses obres de Guimerà. Si les recordeu, observareu que les obres comentades: Terra Baixa i Maria Rosa formen part de la segona etapa de l'autor, en la qual conrea drames realistes, basant-se en les característiques del moviment realista que en aquell moment era present. Mar i Cel, en canvi, es pot intregrar dins de la primera etapa de l'autor; aquesta primera etapa és bàsicament romàntica (tot i que hi consten alguns trets realistes), ja que s'hi troben presents: l'exaltació dels sentiments, la recerca de la pròpia identitat, l'essència de la llibertat, etc.

Observant les característiques enumerades, es constata que l'autor es proposa aconseguir versemblança. Per un costat, gràcies a la psicologia dels personatges, els quals evolucionen al llarg de l'obra (personatges rodons); per un altre costat, a través de la fixació de l'entorn, ja que totes les accions es duen a terme en un espai reduït com és un vaixell.

És molt important destacar la simbologia emprada en aquesta obra. A grans trets, el títol ja és emblemàtic: Mar i Cel. El mar és representat per Saïd, un pirata que navega en alta mar on se sent lliure; ara bé, el cel representa la Blanca, una noia molt cristina i pura, la qual ha viscut oprimida a les ordres del seu pare, un fanàtic del cristianisme. També, l'espai on transcorren les accions, el vaixell, esdevé un element simbòlic ja que representa el dinamisme de la vida.

Així doncs, Mar i Cel esdevé un canvi en el teatre del s.XIX, ja que es contempla una història d'amor impossible marcada per la lluita entre dues cultures irreconciliables. Una història d'amor tan equiparable a la de Romeu i Julieta de Shakespeare o a la de Jack i Rose de Titànic.



Himne dels Pirates (Musical Mar i Cel)

dissabte, 26 de gener del 2013

Camps de maduixes. Una lluita per la supervivència.

Avui, pensant en quin llibre podia basar la meva entrada, m'ha vingut al cap un llibre que vaig llegir amb els meus alumnes de 3r d'ESO i que els va eclipsar. Aquest llibre és Camps de Maduixes de Jordi Sierra i Fabra, el qual desenvolupa temes de la realitat quotidiana en què molts joves es troben immersos: les drogues, la bulímia, l'amistat, la relació entre pares i fills... 

Jordi Sierra i Fabra, en aquests últims anys, s'ha converit en un escriptor de referència per als joves, ja que la majoria de les seves obres van destinades a aquest públic.Ha estat guardonat amb diversos premis. Les seves obres ja s'eleven a més de 400. És l'exemple d'autor que viu per escriure i delectar als seus lectors.

La novel·la comença quan una matinada sona el telèfon de casa els Sala. Els truquen des d'un hospital per informar-los que la seva filla Lluciana, de 18 anys, es troba en estat de coma per ingerir una substància perillosa en una discoteca. A partir d'aquest fet, l'obra gira entorn de dos temes centrals. En primer lloc, el de les drogues entre els adolescents. La Lluciana, després de caure en un coma profund, s'haurà d'endinsar en una desesperada lluita per vèncer la mort. Els metges desconeixen els components de la pastilla que ha pres, així doncs, no saben quin seria el tractament més adequat per la pacient. L'Eloi, el xicot de la Lluciana, iniciarà una carrera a contrarellotge per aconseguir la pastilla que necessiten els metges per curar la Lluciana. En segon lloc, la millor amiga de la Lluciana, la Loreto, la qual pateix bulímia, s'adona del sofriment de la seva amiga. Aquest fet fa obrir-li els ulls: vol curar-se per recuperar la seva vida. Per tant, apareix un altre tema transcendent entre els adolescents, el dels trastorns alimentaris.

Entraran en joc a la història, també, l'inspector Vicenç Espinós, el qual utilitzarà tots els mitjans per desemmascar els traficants de droga i el periodista Marià Zapata que voldrà aconseguir una fotografia de la Lluciana en estat de coma per conscienciar als ciutadans del perill de les drogues i la necessitat de buscar solucions.

És important destacar la presència d'elements simbòlics a l'obra. D'una banda, la partida d'escacs; mentre la Lluciana està en coma s'imagina en un taulell d'escacs, on les peces blanques intenten esquivar la mort, ja que simbolitzen la vida i les negres les intenten aturar, les quals representen la mort. D'altra banda, de la boca del periodista en surt el següent enunciat:
"Com deien els Beatles, els camps de maduixes poden arribar a ser eterns”; aquestes paraules, fruit del títol d'una cançó dels Beatles, fan referència a una via d'escapament, és a dir, el lloc on es troba la Lluciana ningú hi pot arribar, és un indret on res és real, on no hi ha res per preocupar-se. Molts han identificat la lletra de la cançó a la ingestió d'èxtasi.

El llibre està dividit en diferents capítols, cadascun porta de títol és una hora del dia en concret; de manera que l'obra s'inicia un divendres a les 6 h 39 min de la matinada i finalitza a les 19 h i 29 min del dia següent. Respecte la perspectiva narrativa, s'ha de comentar que el llibre està escrit majoritàriament en tercera persona, però es troben alguns capítols en què el subconscient de la Lluciana n'és el narrador, així doncs, s'observa un monòleg interior de la protagonista.

En resum, Camps de maduixes és un llibre excel·lent per als adolescents. A través dels seus temes variats podem intentar conscienciar a l'alumnat dels riscos que provoquen les drogues i els trastorns alimentaris entre els joves. La vida és massa bonica perquè la deixem perdre.

Us deixo a continuació, un trailer sobre l'argument del llibre i la cançó Strawberry Fields Forever, la lletra que va servir d'inspiració a Jordi Sierra i Fabra per escriure'l.



diumenge, 20 de gener del 2013

Línia blava: exploració de la curiositat humana

Durant aquestes vacances de Nadal he llegit una novel·la que, de bon començament, em va atraure el seu títol: Línia Blava; obra escrita per Ramon Solsona. Els motius d'aquesta atracció rauen, no només en el fet que el seu argument es desenvolupa a la Línia Blava de metro de Barcelona (línia que, durant un cert temps, vaig freqüentar); sinó també perquè l'autor intenta crear un món imaginari en el subsòl de la ciutat.

En agafar el metro, tots, inconscientment, no podem evitar fixar-nos en les persones que entren i surten. Qui són? On van? A què es dediquen? Sovint, a través de l'aspecte o de les seves converses, ens endinsem en un món fictici i intentem esbrinar com són aquelles persones. Ramon Solsona, a partir d'aquesta permissa, crea un univers paral·lel; una vida que podria pertànyer a la de les persones que observa. Així, l'escriptor ressalta que al metro "hi ha tot un món, milers de persones que hi circulen cada dia i cada persona porta una novel·la al damunt".

Així doncs, el protagonista de la nostra història, que no en sabem res, ja que actua com a mer espectador; mentre recorre la Línia Blava elabora un conjunt de relats basats en la vida de les persones que pugen i baixen del metro; ens narra tant el seu passat com el seu futur. A poc a poc, totes aquestes històries s'aniran entrellaçant. El primer personatge que puja al metro és una vella que fa ganxet. Aquest inici s'inspira en un fragment del llibre Mr Benett i Mrs Brown de Virgínia Wolf:

Una nit, fa unes setmanes, vaig arribar amb el temps just a l'estació i vaig pujar a un vagó qualsevol [...]. La dona, a qui diré senyora Brown, era una d'aquestes iaies netes [...]. Vaig pensar que, després de ser abandonada pel seu marit o de quedar-se vídua, va tenir una vida difícil [...]. Jo crec que totes les novel.les comencen amb una vella asseguda al seient de davant.

L'elaboració de la vida dels personatges serà diversa. Tindran caràcters, edat i nacionalitats ben diferents, però cadascun d'ells tindrà un tret peculiar que guiarà el procediment de la seva història. Per exemple, podem trobar: la vella que fa ganxet, que des de fa anys, manté una lluita personal amb la mort; la prostituta moguda pel desig de venjança, l'entrenador de bàsquet que veu els seus somnis frustrats, la noia samburu que lluita per assolir el seu somni: estudiar, però que viu en un permanent terror perquè el seu avi no veu amb bons ulls aquesta elecció; un exoperari de metro que anhela salvar el món, un home que l'envolta l'obsessió de fer pessebres a casa, etc.

Va ser curiós quan vaig parar atenció a la llista de capítols. Cada capítol era titulat per una estació de la Línia Blava. D'aquesta manera, el protagonista, al llarg de l'obra, descriu el seu trajecte. S'inicia amb l'entrada al metro a l'estació d'Horta (cal recordar que, fins fa pocs anys, la línia blava no arribava fins a la Vall d'Hebron, sinó que finalitzava el trajecte a l'estació d'Horta), fins a Cornellà Centre (final de línia). Cal destacar també, que l'autor dedica un capítol a l'antiga estació Gaudí i l'estació no construïda Cardenal Reig.

Crec que l'elecció de la línia blava no és casualitat. Podríem interpretar que el color blau és el color del mar, dels oceans; llocs envoltats d'aigües profundes on, sota, hi ha una altra vida. Quan viatgem en metro, viatgem a les profunditats de la terra i ens creuem amb persones desconegudes, cadascuna d'elles amb una vida pròpia.

En conclusió, Línia Blava és una novel·la que explora la curiositat humana. A través dels personatges que apareixen a la novel·la, Solsona ha intentat captar el misteri que provoca la vida dels altres a l'ésser humà. L'obra us transportarà en les vivències i els pensaments més profunds de les persones, vivències que podem trobar a la nostra vida quotidiana.