jueves, 14 de marzo de 2013

Mar i Cel. La gran tragèdia d'Àngel Guimerà.

Mar i Cel és una de les obres més representatives d'Àngel Guimerà. L'obra dramàtica, escrita en vers, se situa al s.XVII i explica la tràgica història d'amor entre un morisc, en Saïd, expulsat de València i capità d'un vaixell de corsaris, i la Blanca, una noia cristiana, nascuda a Mallorca que es prepara per ingressar en un convent de monges de Barcelona. Encara que l'amor que sorgirà entre ells serà vertader, es veurà impossibilitat per la diferència de religions entre els protagonistes (islam i cristianisme).

 Tot i que el 1885, Guimerà ja havia acabat d'escriure la seva obra, no es va representar fins el dia 7 de febrer de l'any 1888 al teatre Romea. Els motius pels quals no es va estrenar abans foren que, en aquell moment, el panorama del teatre català vivia una situació complicada. D'una banda, es mostrava poc interès pel gènere de la tragèdia, bàsicament les obres representades eren d'un caire humorístic. D'altra banda, el públic estava acostumat a veure un gran canvi d'escenari, diferents decorats, etc. i es pot constatar, clarament, que a l'obra Mar i Cel no hi ha canvi d'escenaris perquè l'acció transcorre en un vaixell.

Frederic Soler, director de l'obra, finalment es va llançar a la piscina i va estrenar l'obra. Tot i que l'èxit va ser espectacular, va decidir retirar-la. Els amics de Guimerà, en saber-ho, van reunir-se i van omplir tot el teatre Romea perquè Soler continués representant-la. Malgrat els entrebancs sorgits, ho van aconseguir.

En altres entrades, ja havia parlat de diverses obres de Guimerà. Si les recordeu, observareu que les obres comentades: Terra Baixa i Maria Rosa formen part de la segona etapa de l'autor, en la qual conrea drames realistes, basant-se en les característiques del moviment realista que en aquell moment era present. Mar i Cel, en canvi, es pot intregrar dins de la primera etapa de l'autor; aquesta primera etapa és bàsicament romàntica (tot i que hi consten alguns trets realistes), ja que s'hi troben presents: l'exaltació dels sentiments, la recerca de la pròpia identitat, l'essència de la llibertat, etc.

Observant les característiques enumerades, es constata que l'autor es proposa aconseguir versemblança. Per un costat, gràcies a la psicologia dels personatges, els quals evolucionen al llarg de l'obra (personatges rodons); per un altre costat, a través de la fixació de l'entorn, ja que totes les accions es duen a terme en un espai reduït com és un vaixell.

És molt important destacar la simbologia emprada en aquesta obra. A grans trets, el títol ja és emblemàtic: Mar i Cel. El mar és representat per Saïd, un pirata que navega en alta mar on se sent lliure; ara bé, el cel representa la Blanca, una noia molt cristina i pura, la qual ha viscut oprimida a les ordres del seu pare, un fanàtic del cristianisme. També, l'espai on transcorren les accions, el vaixell, esdevé un element simbòlic ja que representa el dinamisme de la vida.

Així doncs, Mar i Cel esdevé un canvi en el teatre del s.XIX, ja que es contempla una història d'amor impossible marcada per la lluita entre dues cultures irreconciliables. Una història d'amor tan equiparable a la de Romeu i Julieta de Shakespeare o a la de Jack i Rose de Titànic.



Himne dels Pirates (Musical Mar i Cel)

No hay comentarios:

Publicar un comentario