viernes, 3 de mayo de 2013

El noucentisme, on cultura i política s'agafen la mà

Després d'un temps sense fer cap entrada sobre un moviment concret, he decidit dedicar un escrit al Noucentisme, aprofitant l'ocasió que l'estic treballant amb els meus alumnes de 4t d'eso.

Per començar, cal dir que el noucentisme és un moviment purament català, ja que no el trobarem a cap altre país, tot i que va expandir-se a altres indrets dels Països Catalans com a les Balears i a la Catalunya Nord. Va sorgir en un moment difícil, tant políticament com culturalment en la història de Catalunya. Per concretar, es diria que es va iniciar el 1906 i va finalitzar el 1923, després del cop d'estat de Primo de Rivera.

Per entendre el noucentisme, cal que tant cultura com política vagin agafades ben fort de la mà, ja que sense l'una i l'altra no s'hagués pogut desenvolupar mai aquest projecte, sobretot sense l'ajuda de la Lliga Regionalista. Aquest fenomen tipifica d'una banda, les aspiracions de la burgesia, la qual intenta dur-les a terme mitjançant una sèrie de projectes. I en segon lloc, unit a la idea anterior, la renovació del país a través dels intel·lectuals. Fruit d'aquesta ideologia naixerà la Mancomunitat de Catalunya i altres institucions com L'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, etc.

El mot noucentisme l'inventà Eugeni d'Ors, el qual volia dotar el concepte amb un doble significat. Per una banda, nou significa "novetat" -significarà la ruptura amb el moviment anterior, el modernisme-. Per una altra banda, el terme sorgeix el 1906, en ple inici del "nou-cents". Eugeni d'Ors, a més, fou un dels màxims representants de l'aparició d'aquesta nova ideologia perquè sense la seva obra, Les Glosses; juntament, amb els Fruits Sabororos de Josep Carner i la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba, el moviment no hagués sorgit.

Encara que, com ja s'ha dit, aquest moviment fomentà un nou impuls polític amb la construcció de diverses institucions, no ens podem oblidar que també és un moviment artístic, el qual defensa idees com: la arbitrarietat, el classicisme, la civilitat, el rebuig de l'espontaneïtat i, sobretot, la llengua literària.    

Així doncs, el noucentisme va impulsar la renovació a Catalunya en tots els àmbits, en el polític, en el cultural i en l'econòmic. Els intel·lectuals volien que Catalunya fos una nació culta liberal i cosmopolita. Una nació digna d'admirar.




Vídeo sobre el Noucentisme
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario