martes, 6 de enero de 2015

Bàsquet, scrabble i tu de Sílvia Soler

El llibre Bàsquet, Scrabble i tu va ser escrit per Sílvia Soler i Ferran Muñoz l'any 2012. Crec que és una lectura molt adequada per llegir amb els alumnes de 1r i 2n d'ESO, ja que els temes principals són: la dificultosa relació entre mare i fill, fet que sol ocórrer durant l'adolescència; així com altre temes més secundaris com ara el primer amor, l'amistat, etc.

Aquesta novel·la és una obra escrita a quatre mans, és a dir, no la va escriure solament l'escriptora Sílvia Soler, sinó que el seu fill adolescent, el Ferran, també hi va participar. D'aquesta manera, el contingut de la novel·la és molt més realista, ja que depenent del capítol l'escrivia l'un o l'altre. Per exemple, cada vegada que es veuen reflectides les opinions, pensaments, temors de la mare del protagonista, evidentment, eren passatges escrits per la Sílvia. En canvi, quan l'adolescent mostrava els seus pensaments, les seves contradiccions o les injustícies, eren escrits pel fill de la Sílvia.

El llibre tracta d'un adolescent de 15 anys, en Lluc, fill d'un popular futbolista italià, que viu amb la seva mare a Tiana, tot i que va a un institut de Badalona i també entrena amb un club de bàsquet de la mateixa ciutat. Cada dos caps de setmana en Lluc i la seva mare visiten els avis, els quals viuen a Castellardent. Al llarg del llibre, mare i fill tindran un munt de discussions que intentaran resoldre parlant o gràcies a l'ajuda dels avis.

Així doncs, el llibre tracta del dia a dia d'un adolescent i les relacions que té amb la gent del seu voltant: la mare, el pare absent, els millors amics, una noia, etc. Mostra el descobriment d'un mateix i el procés de maduració que els nois i noies experimenten en aquestes edats.

domingo, 4 de enero de 2015

La decadència, període obscur per a la literatura catalana

La decadència és un període de la Literatura Catalana que comença al s.XVI i acaba al s.XVIII, per tant, engloba tres grans moviments de la literatura: el Renaixement (s.XVI), el Barroc (s.XVII) i el Neoclassicisme (s.XVIII). Durant aquests 3 segles, la literatura catalana culta, és a dir, la literatura d'autor, es va veure afectada, ja que va disminuir la producció literària en català; aquest fet afavorirà la literatura veïna, la de llengua castellana. Sembla mentida que ocorregués aquest fet, atès que el segle anterior, el XV, la literatura catalana va viure una època d'esplendor i reconeixement amb obres tan representatives com van ser: el Tirant lo Blanc, el Curial e Güelfa, les poesies d'Ausiàs March...

Sembla que les causes que provocaren aquesta tragèdia foren: en primer lloc, la crisi política originada per la unió dinàstica amb Castella després de la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el trasllat de la cort al centre de la Península, etc. En segon lloc, la crisi demogràfica com a conseqüència de la pesta negra i les guerres del segle anterior.

La poca literatura que ens ha arribat d'aquests segles són obres que mostren una gran imitació tant dels autors castellans del moment com de les formes mètriques que aquests empraven. Les obres més representatives són:
Renaixement:
  • Los col·loquis de la insigne ciutat de Tolosa de Cristòfor Despuig.
  • Les poesies de Pere Serafí
  • L'espill de la vida religiosa (anònim)
Barroc:
  • Poesies de Francesc Vicent Garcia
  • Tragicomèdia d'amor, firmesa i porfia / Lo desengany de Francesc Fontanella.
Neoclassicisme:
  • Poesies i obres de teatre de Joan Ramis
  • Calaix de sastre del Baró de Maldà

Ara bé, la literatura popular sí que va gaudir d'esplendor perquè durant aquests tres segles van sorgir diferents gèneres com: els goigs (poesies religioses), les cançons de pandero (cançons festives acompanyades d'un pandero), les rondalles, els romanços (poemes narratius), les nadales, les cançons de bressol, les cançons de lladres, etc. Aquest tipus de literatura tenia unes característiques comunes, ja que totes les mostres presents són d'autor anònim, el llenguatge és col·loquial, es transmetien de manera oral i estaven vinculades a les vivències d'un poble i a les seves festivitats.

Alguns erudits, però, no estan d'acord a utilitzar el terme "decàdencia" per parlar d'aquest període de la literatura catalana, ja que connota menyspreu i desprestigi. Tot i així, crec que hem de ser conscients que la nostra literatura va passar per un mal tràngol i no ens n'hem d'amagar, sinó que ens ha de servir com a experiència perquè no torni a ocórrer.