Després de moltes setmanes escrivint comentaris d’obres de Literatura Medieval, la meva indiscutible passió, trobo que ha arribat el moment de canviar una mica la trajectòria dels escrits i passar a una altra etapa. Per tant, avui, comentaré una obra de finals del s. XX, El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada.
L’escriptora que avui ens pertoca va néixer l'any 1930 a Vic. Era la gran de quatre germans i la música era la gran passió familiar, la qual influirà l'autora en les seves novel·les. De jove, es traslladà a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica, era una apassionada del món hel·lenístic. Un cop finalitzada la carrera, va marxar a viure a l’Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (abril 1999).
Tot i que la seva tasca literària començà en el conreu de la poesia, juntament amb Núria Albó, i la crítica i traducció, no fou fins al 1978 quan el seu nom anirà adquirint importància. És aquest any quan l’escriptora amb la seva primera novel·la, Les Closes, guanya el premi Josep Pla. Aquest premi, així doncs, li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector.
El 1994, l’autora publica l’obra El violí d’Auschwitz, on mostra una història que commou el lector. La novel·la mostra una Maria Àngels Anglada molt compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis. L’obra narra el sofriment del poble jueu als camps de concentració alemanys a través del personatge d’en Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster, un lloc on les condicions de vida són infrahumanes i els càstigs i la mort són companys de viatge habituals.
En Daniel, per intentar salvar un company del camp d’una mort segura, es compromet a construir un violí de so perfecte per al comandant. La construcció d’aquest instrument serà el fil que lligarà en Daniel amb la seva vida en una situació contrarellotge, ja que si no l’acaba amb el termini establert, que ell desconeix, els nazis posaran fi a la seva vida.
La veritat és que aquest llibre fa que se’t posi la pell de gallina. Quants Daniels van passar per Auschwitz? Quants d’ells van sobreviure a la barbàrie nazi?
L’obra adquirí un gran èxit, s’han venut més de 100.000 exemplars. Fa un any es publicà a la Vanguardia que una productora americana havia comprat els drets cinematogràfics per portar la història a la gran pantalla. Esperem poder veure-la properament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada