Maria Rosa. Un conflicte passional en un drama rural.

Fa uns mesos, vaig escriure en aquest bloc una entrada dedicada a l'obra de Terra Baixa d'Àngel Guimerà. Observant les estadístiques de lectura de l'escrit i sabent que, enguany, a les classes de Batxillerat tornarà a ser obligatori un llibre d'aquest autor, trobo oportú dedicar a Guimerà una altra entrada, aquest cop a partir de l'obra de Maria Rosa.

Maria Rosa és una de les obres capitals d'Àngel Guimerà, juntament amb Terra Baixa i Mar i Cel. Tal com vaig comentar a l'entrada anterior, Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar s'emmarquen dins del període del drama realista de l'autor. Les tres són visions de la Catalunya popular, on s’arrelen uns conflictes passionals que tenen una desconnexió absoluta de la problemàtica social que sura en aquests drames. 

Aquesta obra va ser escrita l’any 1894 per encàrrec, concebuda per a l’actriu María Guerrero i pensada per dues escenes concretes: Barcelona i Madrid. Essencialment, l'obra és un drama de passions humanes, enfocat des de la perspectiva romàntica tradicional de l'autor, però amb una presència interessant d'elements realistes i naturalistes. 

Els protagonistes del relat són un grup de treballadors d’una carretera. Durant la construcció de la nova carrertera es comet l’assassinat del capatàs, aquest fet porta l’Andreu, el marit de la Maria Rosa, a la presó de Ceuta. En Marçal, enamorat de la Maria Rosa des de temps enrere, aprofita l'ocasió i aconsegueix enamorar-la i casar-se amb ella. Entorn dels protagonistes giren diferents secrets que, al final de l'obra, veuran la llum i desencadenaran una sèrie de successos tràgics.

Seguidament, us deixo la pauta interpretativa que em vaig crear a partir d'articles i diferents pròlegs de l'obra per poder explicar als meus alumnes de Batxillerat del curs passat.

ANÀLISI LITERARI MARIA ROSA

Terra Baixa. Un drama realista d'Àngel Guimerà

L’entrada que avui escriuré al bloc tractarà sobre una a de les meves obres dramàtiques preferides: l’excel·lent Terra Baixa escrita per Àngel Guimerà al 1896, moment clau de la literatura catalana, ja que, encara que el moviment destacat i conreat per Guimerà durant l'última dècada del s.XIX sigui el realisme, sorgiran, entre altres erudits, diversos temes apropats, cada vegada més, a un nou moviment: el modernisme. Cal destacar, però, que encara que l’estructura de l’obra en qüestió vingui marcada pel realisme, la identitat dels personatges centrals la conforma un fons romàntic (força arcaic aleshores) i un cert toc de noves tendències enfocades en una direcció claramaent modernista.

Entre els anys 1890 i el 1900 destaquen les millors obres escrites per Àngel Guimerà: Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar; totes tres relacionades pel que fa la temàtica. L’obra que avui escau presenta una història en què la vehemència de les passions aflora amb tanta potència com actuen les forces de la naturalesa. L’autor planteja l’oposició entre la terra baixa (el pla corromput) i la terra alta (muntanya pura, incontaminada), mitjançant un triangle amorós: Marta, Sebastià i Manelic. En Manelic, home senzill, innocent i primitiu de muntanya, és cridat per en Sebastià (l’amo de tot) per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que, fins aleshores, havia estat obligada a sotmetre’s a la voluntat del seu amo. Aquest matrimoni s’origina per la pròpia conveniència d’en Sebastià, el qual vol continuar gaudint de la Marta, però la seva posició social marca que s'ha de casar amb un altre tipus de dona. Els plans d'en Sebastià es capgiren, ja que la Marta troba l’amor en el seu espòs. A partir d’aquí, la Marta intentarà trencar tota dependència que la subjecta a en Sebastià, amb l’ajuda del seu marit Manelic.

Si parem atenció en l’ambient de l’obra, veurem reflectida la societat rural de la Catalunya de l’època, on els pagesos havien de suportar la dependència dels amos de les terres. Per aquest motiu, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, pur, ple de bondat on no existeix el mal i d’on sorgirà l’heroi, en Manelic, que s’oposarà a la corrupció de la terra baixa i vencerà el mal, encarnat per la figura d'en Sebastià.

Us deixo, seguidament, l'anàlisi de l'obra, fet per mi el curs passat, amb un scribd per amplir informació i una enllaç per ampliar contingut.


http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htm

Terra baixa from Sílvia Montals

TERRA BAIXA

El naturalisme literari a Narcís Oller: La Bogeria

Amb motiu que, aquest any és de lectura obligatòria l’obra de La Bogeria de Narcís Oller, he trobat oportú dedicar-li un apartat en aquest bloc, ja que  permetrà que molts estudiants de 2n de batxillerat puguin trobar-hi una sèrie de recursos que els ajudarà a fer-ne una lectura i una interpretació més detallada.

Comencem, doncs. Narcís Oller (1846-1930) és considerat com el pare de la novel·la catalana moderna. Aquest fet rau en què, des del s.XV amb Tirant lo Blanch, la novel·la catalana caigué en un profund pou de l’oblit. El Renaixement, el  Barroc i la Il·lustració provocaren una caiguda de les obres escrites en llengua catalana, fet que desapareixerà durant la Renaixença (s.XIX), la qual comportarà un canvi d’actitud respecte la llengua catalana. És cert que la Renaixença va fer afavorir el conreu d’obres en català, però només en un gènere literari: la poesia. No seria fins a mitjans del s. XIX, quan començaren a aparèixer obres de gènere narratiu; l’impulsor d’aquest període fou, sens dubte, Narcís Oller. 

Tot i que l’autor que ens ocupa era de formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. No obstant això, va aconseguir un estil propi, que el mateix Zola va especificar més endavant. Adoptarà un model realista en els seus escrits i i intentarà oferir una reproducció objectiva de la societat del seu temps. Així ho comenta Maria Lluïsa Cunillera en Edició crítica i didàctica de La Bogeria de Narcís Oller. Barcelona: Barcanova, 1991: La realitat va interessar Narcís Oller com a matèria literària; la realitat que ell coneixia, per tant una realitat propera, la de la societat catalana de l'època.

La bogeria és una obra basada en un fet real  que l'autor va conèixer de prop: la mort d'un seu client. En l’obra es descriu el procés d'embogiment del protagonista, Daniel Serrallonga, el qual implicarà una alteració de l’ordre social, des de la vida política fins a la vida familiar. En el transcurs d’aquesta malaltia Oller ens detallarà diverses actituds que adopten els personatges que envolten el protagonista, les quals esdevindran ben diferents les unes de les altres.

Com que crec que, he escrit una entrada força àmplia sobre el context històric, generalment, us deixo seguidament un power point que acabo d’elaborar que conté tota l’anàlisi interpretativa de l’obra en qüestió. i un vídeo on s'explica la biografia de l'autor. Espero que us sigui de bon gust.

La bogeria

View more presentations from Sílvia Montals