Laura a la ciutat dels sants. Crítica a la societat tradicional.

L'obra avui comentada és Laura a la ciutat dels Sants de Miquel Llor (1931), lectura obligatòria de Llengua Catalana a 2n de Batxillerat aquest dos últims anys. El seu autor va néixer l'any 1894 a Barcelona i dedicà la seva vida a la literatura. Fou novel·lista, contista i traductor. La seva prosa està molt elaborada i, en escriure els seus relats, rep influències de grans autors europeus com Dostoievski, Joyce, Proust i Freud.

 Laura a la ciutat dels sants és una crítica a la societat tradicional, representada pel poble de Comarquinal (Vic). Durant aquesta època, Vic era una població marcada pel conservadorisme i la religiositat; en canvi, Barcelona, simbolitzava la gran metròpoli moderna, a la qual s'assimilava el vici i la pèrdua dels bons costums; tot i que els homes de Comarquinal s'hi escapaven sovint i les dones anehlaven per tenir-ne notícies.

Tot i que l'obra quan es va publicar, després d'haver guanyat el premi Creixells, assolí un gran èxit; quan es va identificar el seu espai literari amb Vic, va causar un gran rebombori a la població, ja que els seus habitants es veien retrats com a persones envejoses, hipòcrites i sense escrúpols.

Aquesta obra té com a protagonista la Laura, una noia barcelonina, pobra, educada a través de la música i la literatura. Viu amb la seva tia i la seva cosina. Un dia coneix el Tomàs, l'hereu d'una família adinerada de Comarquinal i, al cap de poc temps, es casen, fet que obligarà a la Laura a traslladar-se al poble del marit. En uns inicis, la Laura està entusiasmada. Decideix arreglar la casa i intentar que el seu marit s'interessi per les arts. Però, el seu empeny resultarà un fracàs, ja que s'adonarà que ella és una estranya en aquell poble arrelat a les tradicions. A mesura que transcorri el temps, quedarà marcada per la tristesa i la solitud; fins que apareix el personatge d'en Pere, nebot del mossèn. Amb ell creurà conèixer l'amor, però finalment s'adonarà que el que senten no és amor vertader.

Així doncs, amb Laura a la ciutat dels Sants torna a prendre relleu el concepte de la dona adúltera, tema clau del realisme del s.XIX, en què les protagonistes necessiten evadir-se de la rutina diària (per exemple: Madame Bovary, La Regenta, Anna Karenina...). La vida de la Laura queda estructurada en tres termes: Il·lusió, en casar-se amb un noi adinerat; realitat, quan s'adona que tot el que havia esperat fracassa; i desil·lusió, quan perd la noció de la seva existència.

La Teresa, la germana d'en Tomàs, representa l'antítesi de la Laura. És una dona que ha estat educada en el sacrifici personal, representa l'esperit de la tradició. Ha viscut sempre per complaure els altres: el pare, el germà que esdevé hereu. La Laura, en canvi, és un personatge decoratiu i amb molta sensibilitat, poc preparada per dur a terme les tasques de la llar. Aquestes dues figures entraran en conflicte des del començament de la novel·la. I més quan es descobreix que la Teresa estima, secretament, el Pere. 

Cal destacar, també la importància de la boira, la qual esdevé un element simbòlic que apareix al llarg de tota l'obra. La seva funció és protegir el poble d'influències estranyes. L'evolució de la Laura anirà acompanyada de la presència de la boira.

Per tant, podem concloure que Laura a la ciutat dels Sants presenta l'evolució personal de la Laura (conversió d'una noia optimista i segura cap a una noia perduda i infelç). El conflicte amb la societat tradicional provocarà l'allunyament i la marginalitat de la protagonista que l'acabarà destruint i fugir de la gent.

A continuació, us deixo alguns enllaços sobre la novel·la i alguns treballs realitzats pel professorat i alumnat de l'escola Sant Miquel dels Sants de Vic.

Guia de Lectura
Anàlisi de l'obra 

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS from Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic (Barcelona)

Còmic realitzat amb l'eina Bistrips (Col·legi Sant Miquel dels Sants, Vic).

Open publication - Free publishing - More miquelllor

Aloma, un camí vital: la pèrdua de la infantesa i el pas a la maduresa.

La novel·la d’Aloma va ser escrita el 1936 per de Mercè Rodoreda i guanyà el premi Creixells un any més tard. Forma part dels primers escrits, els quals la pròpia autora rebutjà més endavant perquè els considerava de baixa qualitat. D’aquest grup de novel·les només se salvà Aloma, la qual va ser revisada al 1968 durant l’exili. Aquesta obra enllaça les produccions de preguerra i postguerra d’aquesta autora. 

Aloma és la novel·la de la pèrdua de la infàntesa i del pas a la maduresa  de la protagonista. Narra la relació entre una noia barcelonina i Robert, el seu cunyat vingut d’Amèrica. Aloma és una jove de 18 anys , òrfena que viu en una casa de la part alta de Barcelona amb el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu nebot Dani.

 

El relat s’inicia quan s’espera l’arribada del germà de l’Anna, en Robert, que torna d’Amèrica per passar una temporada amb la família. Durant la seva estada emprèn una relació amb Aloma, la qual finalitza amb la seva partida i sense saber que Aloma espera un fill seu. Així doncs, La descoberta de l’amor arriba a la protagonista amb dolor. La seva relació havia estat egoista per part de Robert i Aloma se sent enganyada. La primera frase de l’obra: l’amor em fa fàstic! explica molt bé el desenvolupament de la novel·la.

És curiós destacar l’elecció del nom de la protagonista.  Rodoreda, que se sent hereva i continuadora d’una tradició, cerca el nom entre els personatges creats per Ramon Llull: Es diu Aloma per capriciosa imposició d’un vell oncle que tenia gran ascendent en la família… L’oncle, home metòdic, que dormia amb casquet i entaforava peus en unes grans plantofes i parlava de Prim com el parent més pròxim, llegia Llull en havent sopat (…).Les condicions totes que Evast desitjava ensa muller eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller per a Evast segons sa voluntat, foren certificats dels bons costums d’Aloma (pàg 47, Aloma, Edicions 62).

En definitiva, Aloma és una novel·la que tipifica les pors i els neguits de l’adolescència. Es reflecteixen els sentiments d’una noia jove i innocent, davant de les accions ja premeditades d’un home adult. Una obra que, de ben segur que us entusiasmarà llegir!

Power Point Aloma.

Aloma from Sílvia Montals

Cançons de rem i de vela. Un recull poètic del paisatge de la Costa Brava.

El recull poètic de Cançons de rem i de vela va ser escrit l'any 1923 per Josep Maria de Sagarra, fruit del descobriment de la Costa Brava l'estiu de 1921, gràcies al seu bon amic Josep Pla. És important constatar que Josep Maria de Sagarra és un dels gran poetes populars de la Literatura Catalana, ja que molts dels seus poemes són recitats de memòria o, si més no, coneguts, per infinitat de persones. La mostra més clara potser és Vinyes Verdes vora el mar (recollit en aquest llibre).

Fent un breu resum de la seva biografia, caldria destacar que va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 en una família de la petita aristocràcia de Barcelona. Des de ben jovenet ja va mostrar el seu talent escrivint poesies i llegint els clàssics. A poc a poc, l'èxit i la popularitat, que de jove havia assolit, va anar creixent, sobretot gràcies al fet que la seva producció es va diversificar en tots els gèneres, amb un català vivíssim que el va apropar al gran públic.

És curiós que la crítica mai s'ha posat d'acord per etiquetar Josep Maria de Sagarra dins d'un moviment en concret, ja que, tot i que la seva obra s'escriu entre el noucentisme i les avantguardes, pel que fa a la temàtica no acaba d'incloure's dins de cap dels esmentats moviments.

Tornat a l'obra que avui pertoca Cançons de rem i de vela, caldria esmentar que les poesies que formen aquesta increïble recull poètic reflecteixen la impressió lluminosa que la natura mediterrània i l'ambient mariner van causar a l'autor. La bellesa, la calma, la sinceritat són sentiments que van despertar Sagarra. Ell mateix comenta en el Pròleg de l'Edició Poètica (1912-1937): Cançons de rem i de vela és un llibre sincer, escrit sense preocupacions. El punt de partida del recull és el mar i els pobles de la Costa Brava. La visió que projectarà en la poesia correspon a impactes visuals, de colors i remors; on hi predomina la captació subjectiva, la impressió, la sensualitat i la immediatesa que és on hi ha la seva força.

Respecte les poesies que inclou l'obra, es poden dividir en dos grans grups. D'una banda, destaquen els 23 poemes lírics, cançons (mancades de títol) amb més càrrega personal. D'altra banda, l'obra es tanca amb un epíleg format per 2 poemes narratius titulats: La balada de Luard el mariner i La balada del clavell morenet, els quals són un viu reflex d'uns mariners coneguts pel propi autor al Port de la Selva.

En diefinitiva, si voleu llegir una obra poètica amb un clar sentimentatlisme cap a la natura: el mar i la vegetació de la Costa Brava, no podeu deixar de llegir aquesta gran obra. A continuació, deixo un parell dels seus poemes musicats per Lluís Llach.

Cançó 12.

Cançó 6.