Gèneres Literaris


-        POESIA
o   Oda
§  Composició en vers de caire elevat
§  Destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
·        Ex: Oda a la Pàtria (Bonaventura Carles Aribau)

o   Elegia
§  Poema destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat.
·        Ex: Coplas a la muerte de su padre (Jorge Manrique)

o   Ègogla
§  Monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en el que uns pastors es conten les seves penes d'amor enmig d'un paisatge ideal.
·        Ex: Egloga I (Garcilaso de la Vega)

o   Sàtira
§  S'exposen, ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, paròdia, ironia
·        Ex: Soneto a una nariz (Quevedo)

o   Cançó
§  Composició musical.
·        Ex: Sol solet, la Lluna

o   Epigrama:
§  Composició breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.

o   Epopeia
§  Narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
·        Ex: Odissea, Ilíada, Eneida.

-         NARRATIVA

o   Conte:
§  Text de ficció, breu.
§  Finalitat: moralitzar i entretenir.
·        Ex: La caputxeta vermella

o   Faula:
§  Els protagonistes són animals o éssers inanimats
§  Comporta un ensenyament exemplar.
·        Ex: La llebre i la tortuga

o   Llegenda:
§  Narració de caràcter popular amb un nucli temàtic de tradició històrica.
·        Ex: La llegenda de Sant Jordi

o   Novel·la:
§  Gènere narratiu de ficció, d'extensió llarga
§  Característiques: narrador, personatges, espai, temps i accions

o   Rondalla:
§  Narració popular que combina elements fantàstics amb reals, destinada especialment a un públic infantil
§  Finalitat moralitzadora.
§  Està lligada a les formes orals
§  Es caracteritza per la simplicitat de la trama
§   Llenguatge popular (frases fetes, onomatopeies, fórmules estereotipades d'inici i final...).

-         TEATRE

o   Tragèdia
§  Els personatges  pertanyen a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable.
§  El final és sempre tràgic
§   Llenguatge culte.
·        Ex: Èdip rei (Sòfocles)

o   Comèdia
§  Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d'una acció.
§   Els personatges es mostren ridículs, ignorants
§   Un final feliç, on es recupera l'ordre de totes les coses i de totes els valors criticats.
§  La comèdia pretén provocar el riure de l'espectador.
§  Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l'esquema vigent.
·        Ex: La comèdia de l’olla (Plaute)

o   Drama
§  Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables.
§  L'heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu.
§  L'enfrontament es dóna entre l'home individual i la societat.
§  Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia.
§  El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort...

o   Altres
§  Acte sacramental:
·        Caràcter al·legòric en un acte.
·        Inspirades en les Escriptures o en les vides de sants
·        Representades en la festa del Corpus Christi a les places públiques.

§  Misteri:
·        Representació dels misteris de la fe cristiana (Nadal, passió, assumpció...)

§  Mim:
·        Rebutja l'ús de la paraula i se centra només en la gestualitat.

§  Òpera:
·        Gènere, totalment cantat, de tema generalment tràgic, inspirat en la mitologia o en la llegenda.

§  Sainet:
·        Gènere dramàtic d'entreteniment, de caràcter còmic, caricaturesc.
·        Extensió breu
·        Ambient i personatges populars.   
·         Reprodueix situacions quotidianes aportat fins a extrems ridículs.

§  Entremès:
·        Peça teatral breu
·        Llenguatge planer, caricaturesc
·        Es representava en un descans de la comèdia;
·        A partir del segle XVIII, el terme es confon amb el de sainet.