- POESIA
o Oda
§ Composició en vers de caire elevat
§ Destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
· Ex: Oda a la Pàtria (Bonaventura Carles Aribau)
o Elegia
§ Poema destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat.
· Ex: Coplas a la muerte de su padre (Jorge Manrique)
o Ègogla
§ Monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en el que uns pastors es conten les seves penes d'amor enmig d'un paisatge ideal.
· Ex: Egloga I (Garcilaso de la Vega)
o Sàtira
§ S'exposen, ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, paròdia, ironia…
· Ex: Soneto a una nariz (Quevedo)
o Cançó
§ Composició musical.
· Ex: Sol solet, la Lluna
o Epigrama:
§ Composició breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.
o Epopeia
§ Narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
· Ex: Odissea, Ilíada, Eneida.
- NARRATIVA
o Conte:
§ Text de ficció, breu.
§ Finalitat: moralitzar i entretenir.
· Ex: La caputxeta vermella
o Faula:
§ Els protagonistes són animals o éssers inanimats
§ Comporta un ensenyament exemplar.
· Ex: La llebre i la tortuga
o Llegenda:
§ Narració de caràcter popular amb un nucli temàtic de tradició històrica.
· Ex: La llegenda de Sant Jordi
o Novel·la:
§ Gènere narratiu de ficció, d'extensió llarga
§ Característiques: narrador, personatges, espai, temps i accions
o Rondalla:
§ Narració popular que combina elements fantàstics amb reals, destinada especialment a un públic infantil
§ Finalitat moralitzadora.
§ Està lligada a les formes orals
§ Es caracteritza per la simplicitat de la trama
§ Llenguatge popular (frases fetes, onomatopeies, fórmules estereotipades d'inici i final...).
- TEATRE
o Tragèdia
§ Els personatges pertanyen a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable.
§ El final és sempre tràgic
§ Llenguatge culte.
· Ex: Èdip rei (Sòfocles)
o Comèdia
§ Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d'una acció.
§ Els personatges es mostren ridículs, ignorants
§ Un final feliç, on es recupera l'ordre de totes les coses i de totes els valors criticats.
§ La comèdia pretén provocar el riure de l'espectador.
§ Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l'esquema vigent.
· Ex: La comèdia de l’olla (Plaute)
o Drama
§ Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables.
§ L'heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu.
§ L'enfrontament es dóna entre l'home individual i la societat.
§ Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia.
§ El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort...
o Altres
§ Acte sacramental:
· Caràcter al·legòric en un acte.
· Inspirades en les Escriptures o en les vides de sants
· Representades en la festa del Corpus Christi a les places públiques.
§ Misteri:
· Representació dels misteris de la fe cristiana (Nadal, passió, assumpció...)
§ Mim:
· Rebutja l'ús de la paraula i se centra només en la gestualitat.
§ Òpera:
· Gènere, totalment cantat, de tema generalment tràgic, inspirat en la mitologia o en la llegenda.
§ Sainet:
· Gènere dramàtic d'entreteniment, de caràcter còmic, caricaturesc.
· Extensió breu
· Ambient i personatges populars.
· Reprodueix situacions quotidianes aportat fins a extrems ridículs.
§ Entremès:
· Peça teatral breu
· Llenguatge planer, caricaturesc
· Es representava en un descans de la comèdia;
· A partir del segle XVIII, el terme es confon amb el de sainet.
