Pedra de tartera, les memòries de la Conxa

Pedra de tartera, escrita per Maria Barbal, és considerada una de les millors obres de la literatura catalana dels anys vuitanta. L'obra ha estat traduïda a 13 llengües i fou guanyadora del Premi Joaquim Rurya de narrativa juvenil, així com del Premi Creixells (1985). Compta amb més de 55 edicions i, darrerament, s'ha convertit en un fenomen editorial a Alemanya 

La novel·la narra en primera persona la vida de la Conxa, una noia que als 13 anys és obligada a anar a viure amb els seus oncles al Pallars per ajudar-los amb les feines de la casa i el camp. Durant la seva adolescència, coneixerà el Jaume, amb el qual es casarà i tindrà tres fills. Més endavant, viurà el canvi que provocà la Guerra Civil i les conseqüències que se'n van derivar.

Aquesta obra està escrita en forma de memòries, les quals relaten en tres apartats els estadis vitals de la protagonista: la joventut, la maduresa i la vellesa. La Conxa es veurà marcada per una situació de desarralament constant, ja que primerament es veurà apartada de la família a causa de la pobresa, a continuació la pèrdua del marit li deixarà un gran buit al cor, i finalment, acabarà abandonant la seva llar del Pallars. És important remarcar, que el fil conductor de la història de la Conxa va lligat als esdeveniments històrics de l'època: la proclamació de la República, la Guerra Civil Espanyola i la Dictadura Franquista.

El títol presenta una gran simbologia: Pedra de tartera, ja que ens aboca la condició de la protagonista. La Conxa simbolitza la pedra, és una persona amb poca capacitat de presa de decisions, acostumada a obeir als altres (la tartera). Ell mateixa cita: Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré ccap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta dies i dies...

Així doncs, aquest relat és la història d'una vida, la història d'una noia del s.XX de classe humil que es veu obligada a complir amb les obligacions que li imposen els altres. A través d'aquest personatge, Maria Barbal ens acosta a la vida d'una família pobra, a la duresa del treball del camp, a la tristor per la pèrdua dels éssers més estimats i a l'abandonament de la llar.

Guia de lectura de Pedra de tartera de Pura Santacreu
Ampliació d'informació de Pedra de tartera
Activitats de comprensió lectora de l'obra

Retrum, novel·la obscura amb personatges misteriosos...

Després d'un temps sense publicar cap entrada, se m'ha acudit fer una petita ressenya sobre un llibre juvenil que he llegit, Retrum de Francesc Miralles, publicada al 2010.

Retrum és una obra diferent, els seus personatges ens endinsen en un univers tètric, gòtic... Al típic escenari que ens porten algunes de les obres més representatives del Romanticisme literari del s.XIX: la nit, un cementiri, un protagonista deprimit i solitari, uns personatges tenebrosos que poca informació donen al lector en un inici... Tot això barrejat, està clar, en un entorn purament juvenil.

El protagonista és el Christian, un noi de 16 anys, que es culpa de la mort del seu germà bessó. A causa d'aquest tràgic fet, la família del noi s'ha trencat (la mare ha marxat a viure a Amèrica). En Christian no té amics, es refugia en la música clàssica, la lectura i excursions al cementiri. Un dia, però, coneix tres misteriosos personatges que es dediquen a dormir damunt les tombes i a agermanar-se amb els morts. Cada cop, el nostre protagonista se sentirà més atret per aquesta manera de viure, fins al punt que decideix fer un viatge per Europa amb ells. Però... realment coneix aquestes persones? Són de fiar? Quins secrets amaguen?

El llibre realment ens trasporta en aquest ambient tètric. La manera de narrar de Miralles provoca la intriga en el lector, de manera que demana seguir llegint. L'estat d'ànim del protagonista impacta, ja que la caiguda a l'abisme, a causa del tràgic accident, fa que el noi es trobi en un forat fosc i profund del qual és molt difícil sortir-ne. 

L'edició del llibre és curiosa, ja que escau completament al seu contingut. La portada fosca (jocs entre el blanc i el negre, a excepció del títol), la silueta d'una noia seriosa i les taques de pintura que inunden les pàgines ajuden a recrear molt més la pròpia història. A més, cada capítol s'inicia amb una cita de temàtica obscura.

Francesc Miralles va publicar una segona part del llibre (Retrum 2). Caldrà llegir-lo per saber si continua a l'estatus de la primera! També hi ha rumors d'una producció cinematogràfica del llibre!

Pàgina web sobre el llibre