dissabte, 22 de desembre del 2012

Laura a la ciutat dels sants. Crítica a la societat tradicional.

L'obra avui comentada és Laura a la ciutat dels Sants de Miquel Llor (1931), lectura obligatòria de Llengua Catalana a 2n de Batxillerat aquest dos últims anys. El seu autor va néixer l'any 1894 a Barcelona i dedicà la seva vida a la literatura. Fou novel·lista, contista i traductor. La seva prosa està molt elaborada i, en escriure els seus relats, rep influències de grans autors europeus com Dostoievski, Joyce, Proust i Freud.

 Laura a la ciutat dels sants és una crítica a la societat tradicional, representada pel poble de Comarquinal (Vic). Durant aquesta època, Vic era una població marcada pel conservadorisme i la religiositat; en canvi, Barcelona, simbolitzava la gran metròpoli moderna, a la qual s'assimilava el vici i la pèrdua dels bons costums; tot i que els homes de Comarquinal s'hi escapaven sovint i les dones anehlaven per tenir-ne notícies.

Tot i que l'obra quan es va publicar, després d'haver guanyat el premi Creixells, assolí un gran èxit; quan es va identificar el seu espai literari amb Vic, va causar un gran rebombori a la població, ja que els seus habitants es veien retrats com a persones envejoses, hipòcrites i sense escrúpols.

Aquesta obra té com a protagonista la Laura, una noia barcelonina, pobra, educada a través de la música i la literatura. Viu amb la seva tia i la seva cosina. Un dia coneix el Tomàs, l'hereu d'una família adinerada de Comarquinal i, al cap de poc temps, es casen, fet que obligarà a la Laura a traslladar-se al poble del marit. En uns inicis, la Laura està entusiasmada. Decideix arreglar la casa i intentar que el seu marit s'interessi per les arts. Però, el seu empeny resultarà un fracàs, ja que s'adonarà que ella és una estranya en aquell poble arrelat a les tradicions. A mesura que transcorri el temps, quedarà marcada per la tristesa i la solitud; fins que apareix el personatge d'en Pere, nebot del mossèn. Amb ell creurà conèixer l'amor, però finalment s'adonarà que el que senten no és amor vertader.

Així doncs, amb Laura a la ciutat dels Sants torna a prendre relleu el concepte de la dona adúltera, tema clau del realisme del s.XIX, en què les protagonistes necessiten evadir-se de la rutina diària (per exemple: Madame Bovary, La Regenta, Anna Karenina...). La vida de la Laura queda estructurada en tres termes: Il·lusió, en casar-se amb un noi adinerat; realitat, quan s'adona que tot el que havia esperat fracassa; i desil·lusió, quan perd la noció de la seva existència.

La Teresa, la germana d'en Tomàs, representa l'antítesi de la Laura. És una dona que ha estat educada en el sacrifici personal, representa l'esperit de la tradició. Ha viscut sempre per complaure els altres: el pare, el germà que esdevé hereu. La Laura, en canvi, és un personatge decoratiu i amb molta sensibilitat, poc preparada per dur a terme les tasques de la llar. Aquestes dues figures entraran en conflicte des del començament de la novel·la. I més quan es descobreix que la Teresa estima, secretament, el Pere

Cal destacar, també la importància de la boira, la qual esdevé un element simbòlic que apareix al llarg de tota l'obra. La seva funció és protegir el poble d'influències estranyes. L'evolució de la Laura anirà acompanyada de la presència de la boira.

Per tant, podem concloure que Laura a la ciutat dels Sants presenta l'evolució personal de la Laura (conversió d'una noia optimista i segura cap a una noia perduda i infelç). El conflicte amb la societat tradicional provocarà l'allunyament i la marginalitat de la protagonista que l'acabarà destruint i fugir de la gent.

A continuació, us deixo alguns enllaços sobre la novel·la i alguns treballs realitzats pel professorat i alumnat de l'escola Sant Miquel dels Sants de Vic.


LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS from Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic (Barcelona)

Còmic realitzat amb l'eina Bistrips (Col·legi Sant Miquel dels Sants, Vic).

dilluns, 10 de desembre del 2012

Quadern d'Aram. Camí cap a la llibertat d'una mare i el seu fill.

Fa ja uns dos anys vaig llegir la novel·la El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada amb els meus alumnes de 4t d'eso. Sempre m'havien parlat molt bé d'aquesta obra i la seva lectura no em va decebre gens, ans al contrari, em va apassionar. Anglada narrava, d'una manera única, el genocidi dels jueus que van imposar els nazis. Els fets em van impactar tant que vaig dedicar una de les primeres entrades del bloc a aquesta novel·la.

Ara però, he decidit tornar a endinsar-me en els escrits d'Anglada i aquesta vegada ho he fet amb una altra obra que tracta un tema semblant: Quadern d'Aram. Aquest cop Anglada decideix explicar un altre genocidi, el dels armenis.

Quadern d'Aram és un dietari on s'expliquen les reflexions i vivències d'una mare, Marik, i el seu fill Aram. A causa d'una malatia que pateix Aram, Marik promet pelegrinar fins al monestir de Narek si el seu fill es posa bé. Mentre són fora de viatge, els turcs decideixen exterminar el poble armeni, fet que obligarà a Marik i el seu fill a fugir de les seves terres i no tornar mai més.  

El tema principal de la novel·la és la lluita contra l'oblit. Els personatges, sovint, en fan referència. El món ha de conèixer la situació que van viure milers d'armenis. Un altre tema és denunciar els crims dels turcs contra els armenis (amenaces, assassinats massius, violacions, deportacions...). 
 
Al llarg de l'escrit apareix constantment la figura absent del pare d'Aram, Vahé, un poeta armeni. Maria Àngels Anglada per construir aquest personatge es va basar en la figura del poeta armeni Daniel Varuján, el qual Anglada i Maria Ohannesion van publicar una traducció catalana dels seus poemes que va rebre el títol de Terra porpra i altres poemes. Algunes de les poesies apareixen al llarg de Quadern d'Aram.

L'obra presenta moltes alteracions temporals. Cal diferenciar la trama de la història, ja que per una banda s'explica que l'autora viatja a Rodes i decideix escriure un llibre sobre aquesta qüestió i que, més endavant, obté una còpia d'un quadern d'Aram i la seva mare. Per una altra banda, es mostra la història narrada per Aram o Marik en el quadern. 

El Quadern d'Aram també presenta uns símbols que ens acompanyaran fins al final de l'obra. En primer lloc, les roses, símbol del passat, de tot allò perdut; Marik recorda en constància les roses del seu jardí. En segon lloc, el mar, simbolitza la llibertat, una nova vida, esperança. I, en tercer lloc, la terra porpra, símbol de la cultura armènia; encara que s'intenti destruir sempre perdurarà a l'interior de l'ànima de les persones.

Per tant, Quadern d'Aram és una obra molt emotiva. Una obra que ens mostra la desesperació d'un poble condemnat, una obra que ens ensenya els valors de la vida, una obra que ens demana que no oblidem les atrocitats d'algunes ments humanes. En resum, una obra d'esperança.



 Activitats Quadern d'Aram