Avui comentarem l’obra de Curial e Güelfa, la primera gran novel·la cavalleresca de la literatura catalana (Tirant lo Blanc és posterior). A partir de les novel·les cavalleresques esmentades, s’observa la transformació que sofreix l’anomenada novel·la artúrica (o matèria de Bretanya) durant el segle XV, ja que desapareixen els elements fantàstics per donar lloc a la versemblança.
La novel·la de Curial e Güelfa és d'autor anònim. Va ser escrita probablement entre 1435 i 1456, i es conserva en un únic manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid. Aquesta obra no es va dur a l’impremta, per aquest motiu havia romàs perduda durant més de quatre segles, fins que Milà i Fontanals la descobrí a finals del s.XIX i li posà títol. Antoni Rubió i Lluch va ser el primer que la va editar.L’argument de l’obra se centra, en primer lloc, en el procés de formació d’un heroi, Curial; i en segon lloc, en la relació sentimental entre el protagonista i la Güelfa, emmarcada dins de la terminologia de l’amor cortès, ja que la Güelfa (dama) permet fer avançar socialment en Curial (vassall). L’escrit s’estructura en tres llibres, cadascun gira entorn d’un personatges femení: Güelfa, Laquessis i Càmar.
El marc temporal té lloc durant el regnat del rei Pere II el Gran (1278-1285). L’espai se situa en llocs coneguts i ben definits, per la qual cosa es pot deduir que l’autor en tenia una coneixença directa.
El tret més característic de l’obra, com ja hem esmentat a la introducció, és la versemblança. D’una banda, destaca l’important esforç per reconstruir l'ambient de l'època de Pere el Gran fent intervenir personatges i elements històrics de manera coherent. D’altra banda, els enfrontaments entre cavallers són plenament realistes
En definitiva, el Curial i Güelfa, representa una de les temptatives més originals, en l’àmbit europeu, d'innovació del gènere de la novel·la cavalleresca.
Seguidament, uns quants enllaços i recursos per al professorat per poder treballar l'obra:
