Avui, 11 de setembre, catalans i catalanes celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Tots commemorem la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge l’any 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió. En aquesta guerra s’enfrontaven dos bàndols: el dels Borbó (Felip V) amb partidaris de la Corona de Castella, i el dels Àustries (amb l'Arxiduc Carles) amb partidaris d'Aragó, de Catalunya, de València i de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític que va derogar els privilegis nobiliaris, els furs locals i les institucions d'autogovern, respectades anteriorment per la Casa d'Àustria, a tots els regnes declarats austriacistes. Així doncs, la diada l'11 també recorda l‘abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. 
Avui, amb motiu de la Diada de Catalunya, honorarem la nostra terra i la nostra llengua amb una poesia ben popular de Joan Maragall, El cant de la senyera, en la qual exalça la bandera catalana. Aquest poema, Maragall el va escriure per a l’orfeó Català i Lluís Millet hi posà la música i s’adoptà com a himne per a tots aquells orfeons de Catalunya. Us el deixo aquí!
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera
que ens farà més triomfants.
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
Que voleii! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Per acabar només dir-vos: Visca el Català i Visca Catalunya!!!!! Que gaudiu d’una bona diada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada