Avui us parlaré d’una obra
clau del moviment modernista català. Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater.
Durant el modernisme destacaren dues tendències primordials per al
desenvolupament dels escriptors. D’una banda, la tendència regeneracionista
(influenciada per Nietzsche), en què s’argumentava que per poder canviar la
mentalitat de la societat del moment calia partir d’una revolució. D’altra
banda, la tendència esteticista creia que l’artista s’havia de refugiar en l’art,
ja que la societat no entenia els seus ideals. Puig i Ferrater es decantà per
la tendència regeneracionista. Es considerava un revolucionari i en les seves
obres destaquen els seus pensaments.
Aigües encantades és una
obra dramàtica políticosocial individua- lista. L’autor la va escriure el 1907 al
seu retir del Molí de Batistó, a Alcover. Es va estrenar l’any següent al
teatre Romea. Tracta sobre un poble, d'una zona de
muntanya prop de Tarragona, on, des de fa temps, els seus habitants pateixen una
sequera perllongada. Convençuts que Déu els salvarà, dediquen pregàries i
processons a la Verge dels Gorgs, ja que consideraven que els gorgs eren elements
sagrats. Mentrestant, la filla de l’alcalde, la Cecília, porta al poble un
enginyer, per tal que expliqui als vilatans una manera d’aprofitar les aigües
dels gorgs i acabar, d'aquesta manera, amb la sequera. Aquest fet provoca la confrontació entre els diferents personatges.
Es mostra, d’una manera
clara, l'enfrontament entre l'individu i la societat (tema central del
modernisme), ja que la societat frena el progrés del poble. Així doncs, Puig i
Ferrater mostra la necessitat d’una acció revolucionària que permeti l’home
deslliurar-se de tot allà caduc, tradicional, és a dir, que forma part d’un
passat. Les dues posicions que adoptaran els diferents personatges són les
següents:
Per un costat, un grup de
persones creu, després de l’explicació científica de l'enginyer, que les aigües
podrien salvar el poble de la sequera que pateix des de fa temps. Ens trobaríem
davant d’una postura progressista, científica (amb altres paraules, l’actitud
de l’artista modernista). Aquí hi inclouríem personatges com la Cecília, el
foraster, el carlí Manso, el republicà Bartomeu… Per un altre costat, un grup d’habitants
que creu que les aigües són un element sagrat, per tant, no es poden manipular,
argumenten que tot ha de seguir com sempre; aquesta actitud seria tradicional,
ingènua; (s’interpretaria com la societat, la qual no entén els ideals modernistes).
Dins d’aquest grup hi destaquen el capellà, el Batlle, el cacic…
Seguint aquesta mateixa línia,
s’observen altres oposicions: primerament, la del món rural amb el món urbà. Tots
aquells personatges renovadors, procedeixen de la ciutat, o bé, hi han anat a
estudiar. En canvi, els conservadors, són els que no s’han mogut mai del poble
(els rics propietaris de l’ajuntament i de la burocràcia local). Segonament,
les discrepàncies entre la Cecília, la qual ha estudiat a la ciutat i comença a
veure el món d’una manera diferent i el seu pare, home autoritari, aferrat
a la tradició.
Acabo aquesta entrada, com
molt sovint faig, amb una cita d’un estudiós de l’obra, en aquest cas de Xavier
Fàbregas, Aigües encantades suposa un esforç per
a comprendre amb tota la seva complexitat una realitat social, i en darrera
instància, inclou una condemna d'aquesta realitat i una demostració de la
necessitat d'una acció revolucionària que deslliuri l'home dels lligams atàvics
entre els quals està atrapat.
Aigües encantades. Teatre Nacional de Catalunya.
Moltes gràcies per la informació, m'ha ajudat molt a preparar els exàmens.
ResponElimina