Línia blava: exploració de la curiositat humana

Durant aquestes vacances de Nadal he llegit una novel·la que, de bon començament, em va atraure el seu títol: Línia Blava; obra escrita per Ramon Solsona. Els motius d'aquesta atracció rauen, no només en el fet que el seu argument es desenvolupa a la Línia Blava de metro de Barcelona (línia que, durant un cert temps, vaig freqüentar); sinó també perquè l'autor intenta crear un món imaginari en el subsòl de la ciutat.

En agafar el metro, tots, inconscientment, no podem evitar fixar-nos en les persones que entren i surten. Qui són? On van? A què es dediquen? Sovint, a través de l'aspecte o de les seves converses, ens endinsem en un món fictici i intentem esbrinar com són aquelles persones. Ramon Solsona, a partir d'aquesta permissa, crea un univers paral·lel; una vida que podria pertànyer a la de les persones que observa. Així, l'escriptor ressalta que al metro "hi ha tot un món, milers de persones que hi circulen cada dia i cada persona porta una novel·la al damunt".

Així doncs, el protagonista de la nostra història, que no en sabem res, ja que actua com a mer espectador; mentre recorre la Línia Blava elabora un conjunt de relats basats en la vida de les persones que pugen i baixen del metro; ens narra tant el seu passat com el seu futur. A poc a poc, totes aquestes històries s'aniran entrellaçant. El primer personatge que puja al metro és una vella que fa ganxet. Aquest inici s'inspira en un fragment del llibre Mr Benett i Mrs Brown de Virgínia Wolf:

Una nit, fa unes setmanes, vaig arribar amb el temps just a l'estació i vaig pujar a un vagó qualsevol [...]. La dona, a qui diré senyora Brown, era una d'aquestes iaies netes [...]. Vaig pensar que, després de ser abandonada pel seu marit o de quedar-se vídua, va tenir una vida difícil [...]. Jo crec que totes les novel.les comencen amb una vella asseguda al seient de davant.

L'elaboració de la vida dels personatges serà diversa. Tindran caràcters, edat i nacionalitats ben diferents, però cadascun d'ells tindrà un tret peculiar que guiarà el procediment de la seva història. Per exemple, podem trobar: la vella que fa ganxet, que des de fa anys, manté una lluita personal amb la mort; la prostituta moguda pel desig de venjança, l'entrenador de bàsquet que veu els seus somnis frustrats, la noia samburu que lluita per assolir el seu somni: estudiar, però que viu en un permanent terror perquè el seu avi no veu amb bons ulls aquesta elecció; un exoperari de metro que anhela salvar el món, un home que l'envolta l'obsessió de fer pessebres a casa, etc.

Va ser curiós quan vaig parar atenció a la llista de capítols. Cada capítol era titulat per una estació de la Línia Blava. D'aquesta manera, el protagonista, al llarg de l'obra, descriu el seu trajecte. S'inicia amb l'entrada al metro a l'estació d'Horta (cal recordar que, fins fa pocs anys, la línia blava no arribava fins a la Vall d'Hebron, sinó que finalitzava el trajecte a l'estació d'Horta), fins a Cornellà Centre (final de línia). Cal destacar també, que l'autor dedica un capítol a l'antiga estació Gaudí i l'estació no construïda Cardenal Reig.

Crec que l'elecció de la línia blava no és casualitat. Podríem interpretar que el color blau és el color del mar, dels oceans; llocs envoltats d'aigües profundes on, sota, hi ha una altra vida. Quan viatgem en metro, viatgem a les profunditats de la terra i ens creuem amb persones desconegudes, cadascuna d'elles amb una vida pròpia.

En conclusió, Línia Blava és una novel·la que explora la curiositat humana. A través dels personatges que apareixen a la novel·la, Solsona ha intentat captar el misteri que provoca la vida dels altres a l'ésser humà. L'obra us transportarà en les vivències i els pensaments més profunds de les persones, vivències que podem trobar a la nostra vida quotidiana.