L'entrada d'avui anirà destinada a la novel·la més popular de Víctor Català: Solitud. En primer lloc, m'agradaria destacar que, sincerament, quan vaig llegir aquesta obra, el seu argument no em va apassionar gaire; tot i que he d'admetre que la prosa, el vocabulari i les descripcions narrades formen una increïble obra mestra del moviment modernisme, ja que destaca clarament les idees que el moviment en qüestió pretenia transmetre.
L'obra Solitud té com a tema principal la recerca de la pròpia individualitat i la possibilitat de poder ésser lliure de tots aquells determinismes socials propis de l'època. La protagonista és una noia anonemada Mila que, des de ben petita, quedà òrfena i fou recollida pels seus oncles. Quan és més gran acceptà casar-se amb un home gandul sense ofici que l'obligà a vendre's la casa dels seus oncles, el Maties, i se n'anaren a viure en una ermita, Sant Ponç, a dalt d'una muntanya. A dalt, la Mila se sent sola, ja que el marit li mostra una profunda indiferència; l'únic consol que té és l'amistat que la uneix a Gaietà, el pastor de les contrades; i Baldiri, el fill petit d'una masovera. El seu marit començarà a jugar juntament amb un company poc clar anomenat l'Ànima. Després de viure dues tragèdies, la Mila decideix fugir d'aquell lloc que l'oprimeix.
És curiós destacar que, aquesta novel·la va ser publicada a partir de diversos fulletons a la revista Joventud a principis del s.XX. Obra emmarcada dins del modernisme, la naturalesa té un paper destacat, ja que tradueix els estats anímics i vitals dels protagonistes. Així mateix, la novel·la està repleta de simbologia. D'una banda, la mateixa naturalesa (la muntanya) representa les dificultats de la vida amb la seva ascensió. D'altra banda, els personatges també representen símbols; Gaietà el pastor, esdevé un guia per la Mila (la bondat), en el procés de coneixement d'ella mateixa; l'Ànima simbolitza la malícia, les barabaritats que poden dur a terme els éssers humans. Així doncs, aquests dos personatges representen els dos pols de la vida: el bé i el mal.
Com va dir Jordi Castellanos a Literatura, vides, ciutats: "Pastor i Ànima formen una dualitat irreconciliable i cal optar per un o
per l'altre, perquè l'home és aquest impossible equilibri entre
contraris. Optar és, però, amputar-se tràgicament una part d'un mateix.
Per això, la vida humana és una tragèdia. I la força de Solitud és haver-ho sabut plasmar en la més estricta quotidianitat." En aquesta vida sempre tenim opcions per triar el nostre propi camí, la dificultat rau, però, en escollir el millor camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada