diumenge, 4 de gener del 2015

La decadència, període obscur per a la literatura catalana

La decadència és un període de la Literatura Catalana que comença al s.XVI i acaba al s.XVIII, per tant, engloba tres grans moviments de la literatura: el Renaixement (s.XVI), el Barroc (s.XVII) i el Neoclassicisme (s.XVIII). Durant aquests 3 segles, la literatura catalana culta, és a dir, la literatura d'autor, es va veure afectada, ja que va disminuir la producció literària en català; aquest fet afavorirà la literatura veïna, la de llengua castellana. Sembla mentida que ocorregués aquest fet, atès que el segle anterior, el XV, la literatura catalana va viure una època d'esplendor i reconeixement amb obres tan representatives com van ser: el Tirant lo Blanc, el Curial e Güelfa, les poesies d'Ausiàs March...

Sembla que les causes que provocaren aquesta tragèdia foren: en primer lloc, la crisi política originada per la unió dinàstica amb Castella després de la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el trasllat de la cort al centre de la Península, etc. En segon lloc, la crisi demogràfica com a conseqüència de la pesta negra i les guerres del segle anterior.

La poca literatura que ens ha arribat d'aquests segles són obres que mostren una gran imitació tant dels autors castellans del moment com de les formes mètriques que aquests empraven. Les obres més representatives són:
Renaixement:
  • Los col·loquis de la insigne ciutat de Tolosa de Cristòfor Despuig.
  • Les poesies de Pere Serafí
  • L'espill de la vida religiosa (anònim)
Barroc:
  • Poesies de Francesc Vicent Garcia
  • Tragicomèdia d'amor, firmesa i porfia / Lo desengany de Francesc Fontanella.
Neoclassicisme:
  • Poesies i obres de teatre de Joan Ramis
  • Calaix de sastre del Baró de Maldà

Ara bé, la literatura popular sí que va gaudir d'esplendor perquè durant aquests tres segles van sorgir diferents gèneres com: els goigs (poesies religioses), les cançons de pandero (cançons festives acompanyades d'un pandero), les rondalles, els romanços (poemes narratius), les nadales, les cançons de bressol, les cançons de lladres, etc. Aquest tipus de literatura tenia unes característiques comunes, ja que totes les mostres presents són d'autor anònim, el llenguatge és col·loquial, es transmetien de manera oral i estaven vinculades a les vivències d'un poble i a les seves festivitats.

Alguns erudits, però, no estan d'acord a utilitzar el terme "decàdencia" per parlar d'aquest període de la literatura catalana, ja que connota menyspreu i desprestigi. Tot i així, crec que hem de ser conscients que la nostra literatura va passar per un mal tràngol i no ens n'hem d'amagar, sinó que ens ha de servir com a experiència perquè no torni a ocórrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada