Katalepsis, una novel·la intrigant

Katalepsis és una novel·la juvenil intensa, intrigant, misteriosa que aconsegueix posar els pèls de punta al més plàcid lector. Aquesta obra la va escriure Maria Carme Roca, la qual va rebre el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil l'any 2012.

Aquest llibre narra les insensateses que comet l'Èric, un adolescent de 17 anys que pateix catalèpsia, una malaltia que provoca uns símptomes que fan pensar que qui la pateix ha mort, ja que paralitza el cos, però el malalt manté la consciència. L'Èric, completament perdut en el món que l'envolta i amb ganes de sentir-se viu, descobreix la manera de provocar-se els atacs catalèptics: prenent cocaïna. A través de la droga, a la sortida de les discoteques ell i el seu millor amic, en Gerard, monten un espectacle mitjançant baralles fent creure als implicats que el protagonista ha mort.

L'Èric creu que manté la situació sota control, però aviat descobrirà que quan hom juga amb foc, sempre s'acaba cremant. El dia del truc final, l'actuació tan meticulosament planificada, davant del seu pitjor enemic Alexis provocarà una sèrie de circumstàncies imprevistes i terribles, a les quals ja no es podrà fer marxa enrere. 

Els temes que tracta són el rebuig social a l'institut, les relacions familiars, la importància de l'amistat, el primer amor, etc. Però, sobretot, l'obra gira a l'entorn del malson que tota persona alguna vegada ha manifestat: la por a ser enterrat viu. Per aquest motiu, Maria Carme Roca s'inspira amb els clàssics autors d'històries de terror com Edgar Allan Poe i Lovecraft.

Així doncs, l'autora a través de Katalepsis, vol conscienciar els joves que no han de prendre riscos i imprudències per aconseguir allò que un desitja, ja que aquests jocs sovint s'acaben posant en contra nostra.

Us adjunto una mostra del llibre en el següent enllaç:

2 capítols de Katalepsis

Com llunes de Saturn, primera novel·la de Mercè Saurina

Com llunes de Saturn és una novel·la realista escrita per Mercè Saurina, una professora d'institut que viu a la població de Quart (Girona). Aquesta obra va ser finalista del premi Just Manel Casero l’any 2010.

 

El relat té com a protagonista l'Alegria, una dona que en plena maduresa, decideix explicar a la seva filla Laia la història del seu gran amor de joventut, el qual ha mantingut amagat des de fa molt de temps en el racó més profund del seu cor. En aquesta història també s'entrecreuarà el relat dramàtic dels avis, víctimes de la guerra civil i l'exili.

La novel·la s'estructura en dues parts. D'una banda, en alguns capítols es relata el viatge que emprenen mare i filla, en el qual la protagonista explica el seu passat a la Laia. D'altra banda, hi ha capítols que ens transporten a l'època de joventut de l'Alegria, en els quals el lectors podem anar seguint el fil de la història.

El títol en si ja té un component simbòlic, metafòric per ser més concrets, ja que és molt fàcil estar a prop de la persona que estimes, però alhora tan lluny; com les llunes de Saturn ho estan del seu planeta. El nom de la protagonista també és digne d'esment: Alegria, un un nom que denota sentiment de plaer i satisfacció, però que la protagonista, realment, no s'ha sentit feliç a causa del seu secret.

Així doncs, aquesta novel·la realista ens mostra la condició humana: els obstacles que ens posa la vida, els sentiments de pèrdua que patim, els camins que seguim al llarg de la nostra vida... Moments que tots els lectors hem experimentat al llarg de la notra vida, per tant, ens hi podem veure reflectits.