Ausiàs March va néixer a Gandia (País Valencià) al 1400, dins de la branca valenciana de la família March. Va créixer en un àmbit familiar cavallaresc (la seva família pertanyia al llinatge cavallaresc) i poètic (el seu pare, Pere March, i el seu oncle, Jacme March, escrivien poesia). Després de ser adobat cavaller i participar a les experdicions de Sicília, Nàpols i Gerba decideix retirar-se a les seves possessions i escriure. Mentrestant, cal dir, com a simple curiositat, que es casarà amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell)al 1439 i amb Joana Escorna al 1450. Morirà a la seu de València al 1459.
March se'l considera com l'autèntic renovador de la lírica catalana, ja que marcà un punt de ruptura en aquest àmbit. D'una banda, abandona la llengua occitana a les seves poesies. D'altra banda, la seva obra és una reflexió personal, queda al marge de totes les poètiques col·lectives. Tot i que, hereda moltes característiques dels trobadors: ús de les cobles, ús dels senhals, de les tornades... Per tant, què podem deduir? És Ausiàs March un clar imitador de l'estil trobadoresc o bé, un innovador amb formes, però amb una herència dels trobadors?
Personalment, m'atreviria a afirmar que Ausiàs March és un innovador en la poesia del s.XV. No podem ignorar que, tot i que parteix de la tradició és orginal pel que fa els seus escrits. És el primer poeta català que fa poesia a partir d'uns perspectiva psicològica i clarament personal; a més de ser el primer que abandona l'occità en els seus poemes. En què ens podem basar per explicar aquest fet? Podria ésser que, viure a Gandia, amb el rei allunyat de la cort, queda literalment allunyat de les influències dels models poètics del s.XII-XII. Una altra hipòtesi seria que s'expressava millor en la seva pròpia llengua per parlar d'aspectes tan íntims de la seva persona.
Us deixo, a continuació, alguns enllaços d'Ausiàs March per ampliar la informació.
http://www.xtec.es/ausias
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ausias-march
A més, trobo indispensable publicar una de les seves poesies! A sota trobareu l'enllaç per poder escoltar el poema cantat per Raimon.
Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert:
tot enaxí·m cové lunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui·m toll ser delitós
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert:
tot enaxí·m cové lunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui·m toll ser delitós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada