Jaume I és una figura ben representativa per als Països Catalans. Aquest personatge, rei de la Corona catalanoaragonesa, era fill de Pere el Catòlic, mort a la batalla de Muret, i Maria de Montpeller. Es casà dues vegades, primerament amb Elionor de Castella, matrimoni que aconseguí anul·lar més endavant; i, posteriorment, amb Violant d’Hongria. El rei Jaume I és conegut principalment per les conquestes de Mallorca (1229), València (1232) i Múrcia (1266).
El Llibre dels Feyts de Jaume I inaugura el cicle de les grans cròniques catalanes. L’obra comença amb un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida, explica les dues raons per les quals decideix escriure el que podem considerar la seva “autobiografia”. Per un costat, la primera raó que exposa és perquè la gent recordi les seves gestes: per memòria d’aquells qui volran oir de les gràcies que nos que Nostre Senyor nos ha feites. Per un altre costat, perquè les gestes serveixin d'exemple a la posteritat: e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món que facen ço que nós havem feit.
El Llibre dels Feyts de Jaume I inaugura el cicle de les grans cròniques catalanes. L’obra comença amb un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida, explica les dues raons per les quals decideix escriure el que podem considerar la seva “autobiografia”. Per un costat, la primera raó que exposa és perquè la gent recordi les seves gestes: per memòria d’aquells qui volran oir de les gràcies que nos que Nostre Senyor nos ha feites. Per un altre costat, perquè les gestes serveixin d'exemple a la posteritat: e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món que facen ço que nós havem feit.
Analitzar aquesta obra, però, no és una tasca senzilla. Com deia S. Asperti: El llibre dels Feyts és una de les obres més importants i alhora més problemàtiques i discutides de la literatura catalana medieval.
Com ja he comentat, el rei Jaume I, va deixar unes memòries personals, redactades o, més probablement, dictades per ell mateix. L’obra presenta, però un problema encara no resolt. Als nostres dies ens han arribat dues versions: una en llatí, redactada el 1313 pel frare Pere Marsili; i una altra en català, copiada al monestir de Poblet per Celestí Destorrents al 1342.
La qüestió que es planteja tot filòleg és decidir quina de les dues còpies té prioritat, suposant que l’original, escrit o dictat pel rei, resta perdut. Era l’original escrit en català o bé en llatí? Ferran Soldevila, gran estudiós de Jaume I, pren partit per la versió de Destorrents, la catalana. Creu que l’original era en català, del qual en van derivar diverses còpies (d’una d’elles pertany el manuscrit de Poblet) i, més endavant, es va traduir al llatí.
La qüestió que es planteja tot filòleg és decidir quina de les dues còpies té prioritat, suposant que l’original, escrit o dictat pel rei, resta perdut. Era l’original escrit en català o bé en llatí? Ferran Soldevila, gran estudiós de Jaume I, pren partit per la versió de Destorrents, la catalana. Creu que l’original era en català, del qual en van derivar diverses còpies (d’una d’elles pertany el manuscrit de Poblet) i, més endavant, es va traduir al llatí.
Un altre aspecte força discutit és l’autoria de l’escrit. Tot i que la gran majoria d’estudiosos troba indiscutible aquesta qüestió, atès que l’obra presenta uns fets i unes reflexions personals tan profundes que només poden ser obra del propi rei Jaume.
Deixo, a sota, en primer lloc, una web per escoltar El llibre dels Feyts de Jaume I, així com observar el manuscrit que avui perdura. En segon lloc, un reportatge fet a tv3 sobre Jaume I, narrat en 1a persona.
http://www.lafactoria.eu/ElLlibreDelsFeyts/index.php
Deixo, a sota, en primer lloc, una web per escoltar El llibre dels Feyts de Jaume I, així com observar el manuscrit que avui perdura. En segon lloc, un reportatge fet a tv3 sobre Jaume I, narrat en 1a persona.
http://www.lafactoria.eu/ElLlibreDelsFeyts/index.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada