Jaume Cabré és un conegudíssim escriptor català actual, nascut l’any 1947. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Ha compaginat l’ensenyament universitari amb la seva gran afició: escriure. Més tard, va incorporà una nova faceta profesional: l’escriptura de guionatge televisiu i cinematogràfic amb produccions com la mítica Estació d’enllaç i Ventdelplà (entre d’altres).
Avui faré referència a l’obra de Senyoria, en la qual els seus personatges, les situacions i el propi context històric (edat moderna) formen un mosaic amb força dosis d’humor i ironia. Segons Cabré: Senyoria és una reflexió sobre la relació entre l'home i el poder, sobre la justícia i la idea del pecat lligada a la del càstig. L’obra es pot definir, d’un costat, com una novel·la políciaca, basada en un doble crim; i per un altre costat, una recreació histórica de la corrupció política i social de la Barcelona de Carles IV.
Tot comença l’any 1799 a la ciutat de Barcelona, la qual viu sota el regnat d’una monarquia fidel de principis de l’antic règim. Descobrirem dos protagonistas totalment oposats entre ells. D’una banda, en Rafael Massó, regent civil de l’audiència de la ciutat; d’altra, l’Andreu Perramon, acusat injustament d’un crim que no ha comès, haurà de lluitar per demostrar la seva innocència.
A la novel·la apareixen retratats tots els estaments governants de l’època, des del mercantil al militar, passant per la justícia, el clergat i l’aristocràcia. L’autor combina l’estil indirecte amb el punt de vista subjectiu dels personatges i els incorpora a la veu narrativa, fet que provoca que els lectors tinguem una visió calidoscòpica de les accions i dels processos mentals de cada personatge. Cal esmentar que, el temps cronològic es basa en el flash-back.
La traducció francesa de la novel·la Senyoria ha estat distingida amb el premi Mediterranée 2004 a la millor novel·la estrangera publicada al país veí.
Segons Ramon Pla Arxé, un professor de la Universitat de Barcelona molt apreciat, comenta: Senyoria és una bona novel·la d’intriga que manté l’interès gràcies a uns personatges molt ben perfilats, a una ambientació excel·lent de l’època en què succeeixen els fets, i per damunt de tot a la perícia narradora del seu autor, i això ho aconsegueix en part per l’estructura desordenada del relat que ens porta a no saber on estem situats cronològicament fins que no se’ns aclareixen algunes situacions ben avançada la trama.
Us convido a llegir aquesta obra. Estic segura que no us decebrà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada