L'alegria que passa. Conflicte entre l'artista i la societat.

Després d’unes setmanes sense publicar cap entrada al bloc, he retornat amb l’anàlisi d’una obra dramàtica de Santiago Rusiñol, que reflecteix, clarament, cada una de les característiques pròpies del moviment de l’època: el Modernisme.

Santiago Rusiñol neix el 25 de febrer de 1865. Prové d’una família de fabricants de teixits i, des de petit, tot sembla indicar que s’haurà de fer càrrec del negoci familia; tot i que ell té una altra passió: en primer terme, la pintura; en segon terme, l’escriptura. Els representants de la revista Avenç comen- çaren a interessar-se per ell i, finalment, decidí iniciar-hi un seguit de col•laboracions. Més endavant, durant la 2a festa modernista a Sitges, es transforma en capdavanter del moviment del modernisme, on defensa la postura de l’art per art, tema principal de l’obra que avui analitzem.

L’alegria que passa és una obra formada per un quadre líric en un acte. Fou publicada al 1898, tot i que el 16 de gener de 1899 la companyia Teatre Íntim d'Adrià Gual la va estrenar al Teatre Líric (Barcelona), la qual va ser musicada per Enric Morera.
 

La trama de l'obra planteja un dels temes més tractats en l’obra rusiñolana: l’enfrontament de l’artista (representat simbòlicament per la faràndula) amb la societat (habitants del poble), que respon a la defensa de l’art per art, esmentada anteriorment. L’espai on transcorre l’acció es troba en un poble desconegut que rep la visita d'un carro d’artistes. A partir d’aquesta arribada sorgirà un conflicte entre la Prosa (poble) i la Poesia (circ) que acabarà amb la marginació dels artistes per part d’una societat prosaica que no tolera els canvis. Els artistes del circ, representants de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, el fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes. No obstant això, els components del circ se'n van del poble, enutjats pel materialisme de la gent de la vila, i en Joanet es resigna continuant vivint al poble.

Per tant, com ja s’ha observat, Rusiñol segueix les característiques modernistes de l’època, ja que amb aquest escrit ataca la burgesia perquè no és capaç de comprendre l’art ni valorar el sacrifici dels artistes per aconseguir treure la societat del seu ensopiment. En conclusió, si us llegiu l'obra obsarvareu que Rusiñol reclama el reconeixement de l’art.

Tot seguit teniu la Guia didàctica per al professorat per treballar aquesta obra amb els vosaltres alumnes i algunes altres web interessants sobre el tema!

Dossier per al professorat
Per a més informació  
Lectura de l'obra