El Testament de Bernat Serradell de Vic és un poema narratiu de principis del s. XV (entre el 1422 i el 1424) de caire religiós i escatològic amb un cert toc d’humorisme. Està compost per 1473 versos, en codolades i pertany al gènere del fabliau. L’obra es pot dividir en dues parts que, encara que són molt diferents, ofereixen una certa unitat.
La primera part se centra en la malaltia del protagonista, en Bernat Serradell. Un bon dia, en Bernat arriba a casa malalt, la seva muller en veure’l en aquell estat va a cercar un confessor. Al cap de poca estona, arriben dos framenors, el primer dels quals surt a buscar un escrivà, mentre que el segon, després de confessar el protagonista intenta abusar de la seva muller, la qual el rebutja i el marit el fa fora (tot i que s'amaga al celler). Quan arriba l’altre frare amb l’escrivà, en Serradell també el foragita i al carrer és capturat pel sotsveguer, després Serradell dicta a l’escrivà el seu testament. Tot seguit, arriba el cunyat del protagonista amb un metge; la muller, mentrestant va al celler on es troba el frare amagat i el colpeja; finalment el sotsveguer el captura i l’empresona. Cal esmentar, que aquesta part està escrita amb un estil directe i col·loquial, fet que canviarà a la segona part.
La segona part, a diferència de la primera, pren un estil seriós i s’acomoda a les característiques del gènere religiós. L’autor narra el viatge imaginari de Serradell al més enllà, que ha de presentar amb una certa versemblança per evitar massa distanciament amb la part anterior. Després d’haver redactat el testament, es disposa a morir, però veu Jesucrist i la Mare de Déu que dialoguen. Jesús decideix que en Bernat experimenti la dolcesa celestial, d’aquesta manera quan arriba al cel descriu tot el que observa. Tot sembla indicar, que el protagonista ha mort, tanmateix, després s’insinua el dubte que tot pugui ser un deliri que li ha provocat la seva ment afeblida per la febre.
Com podeu haver observat, l'obra presenta dos pols completament oposats respecte el cristianisme. D'una banda, se'n burla, com es pot comprovar en la primera part. D'altra banda, a la segona part, l'autor es dedica a descriure tot allò que un mortal pot observar al cel, denota, doncs, que Serradell és un cristià nat que defensa els arguments que el cristianisme exposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada