dilluns, 29 de desembre del 2014

Paraules emmetizades, una obra sobre l'abús infantil

Feia temps que havia sentit parlar del llibre Paraules emmetzinades de Maite Carranza, obra guanyadora del Premi Edebé de Literatura Juvenil de 2010. Aquesta escriptora barcelonina ha publicat un gran llistat d'obres, entre elles: Frena Càndida, frena, Ostres tu, quin cacau! La trilogia de la Guerra de bruixes, etc.

Paraules emmetzinades és una novel·la realista que tracta sobre el maltractament i els abusos sexuals infantils. La història narrada és una història farcida de mentides, enganys i falses aparences, on cada personatge amaga els seus secrets. Però els secrets, tard o d'hora, acaben sortint a la llum.

Aquesta novel·la presenta la història de la Bàrbara Molina, una noia de 15 anys que va desaparèixer sense deixar rastre. La policia mai no va trobar el cos de la noia ni cap culpable. Les últimes pistes acabaven en una cabina telefònica de Lleida, on la desapareguda va trucar a la seva mare demanant ajuda. Allà la policia hi troba restes de sang i la bossa de la noia. La família de la Bàrbara, des d'aleshores viu un infern.

La història s'explica des de quatre punts de vista ben diferents: el de la pròpia protagonista, la Bàrbara Molina que ens permet conèixer la desesperació i les pors que l'envaeixen; la Núria Solís, la mare de la Bàrbara, una persona dèbil que ha perdut les ganes de viure; en Salvador Lozano, el policia que investiga la desaparició de la Bàrbara, a punt de jubilar-se, no vol deixar el càrrec sense resoldre el cas; i l'Eva Carrasco, la millor amiga de la Bàrbara, la qual els remordiments li impedeixen deixar de pensar en la seva amiga. Aquests quatre punts de vista i els flashbacks al passat permeten al lector anant teixint el succés de la història i esbrinar qui ha segrestat la Bàrbara i per què.

La novel·la provoca inquietut en el lector, temor en imaginar-se el calvari de la protagonista i sobretot intriga per esbrinar qui és el responsable de tal ferocitat. La font d'inspiració de l'autora va arribar a mans de les terribles notícies d'adolescents tancades en subterranis per part de persones insospitables.

Un cas sense tancar és una ferida sense cictritzar 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada