sábado, 29 de enero de 2011

El llibre dels Feyts de Jaume I. En català o en llatí l'original que resta perdut?

Jaume I és una figura ben representativa per als Països Catalans. Aquest personatge, rei de la Corona catalanoaragonesa, era fill de Pere el Catòlic, mort a la batalla de Muret, i Maria de Montpeller. Es casà dues vegades, primerament amb Elionor de Castella, matrimoni que aconseguí anul·lar més endavant; i, posteriorment, amb Violant d’Hongria. El rei Jaume I és conegut principalment per les conquestes de Mallorca (1229), València (1232) i Múrcia (1266).    

El Llibre dels Feyts de Jaume I inaugura el cicle de les grans cròniques catalanes. L’obra comença  amb un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida, explica les dues raons per les quals decideix escriure el que podem considerar la seva “autobiografia”. Per un costat, la primera raó que exposa és perquè la gent recordi les seves gestesper memòria d’aquells qui volran oir de les gràcies que nos que Nostre Senyor nos ha feites. Per un altre costat, perquè les gestes serveixin d'exemple a la posteritat: e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món que facen ço que nós havem feit.

Analitzar aquesta obra, però, no és una tasca senzilla. Com deia S. Asperti: El llibre dels Feyts és una de les obres més importants i alhora més problemàtiques i discutides de la literatura catalana medieval. 

Com ja he comentat, el rei Jaume I, va deixar unes memòries personals, redactades o, més probablement, dictades per ell mateix. L’obra presenta, però un problema encara no resolt. Als nostres dies ens han arribat dues versions: una en llatí, redactada el 1313 pel frare Pere Marsili; i una altra en català, copiada al monestir de Poblet per Celestí Destorrents al 1342.  

La qüestió que es planteja tot filòleg és decidir quina de les dues còpies té prioritat, suposant que l’original, escrit o dictat pel rei, resta perdut. Era l’original escrit en català o bé en llatí? Ferran Soldevila, gran estudiós de Jaume I, pren partit per la versió de Destorrents, la catalana. Creu que l’original era en català, del qual en van derivar diverses còpies (d’una d’elles pertany el manuscrit de Poblet) i, més endavant, es va traduir al llatí.

Un altre aspecte força discutit és l’autoria de l’escrit. Tot i que la gran majoria d’estudiosos troba indiscutible aquesta qüestió, atès que l’obra presenta uns fets i unes reflexions personals tan profundes que només poden ser obra del propi rei Jaume.

Deixo, a sota, en primer lloc, una web per escoltar El llibre dels Feyts de Jaume I, així com observar el manuscrit que avui perdura. En segon lloc, un reportatge fet a tv3 sobre Jaume I, narrat en 1a persona. 

http://www.lafactoria.eu/ElLlibreDelsFeyts/index.php
  
Edu3.cat

martes, 25 de enero de 2011

Els orígens de la Bella Dorment: El Frare de Goig i Sor de Plaer.

Tot i que l'objectiu d’aquest bloc és tractar la literatura catalana, crec que no podem aparcar tota la narrativa i poesia occitana de l’edat mitjana, ja que va esdevenir un model literari per a tots aquells joves trobadors i narradors catalans. Un dels contes que em va sorprendre més durant els meus anys de carrera universitària va ser el Frare de Goig i Sor de Plaer i en aquesta entrada procuraré fer cinc cèntims d’aquesta petita obra.

Cal dir que, des de la meva infantesa, sempre em van enlluernar els contes de fades i princeses; potser el motiu pel qual el Frare de Goig i Sor de Plaer m’entusiasmés tant rau en aquest fet. Aquesta obra és, en efecte, el primer testimoni literari occidental de la Bella Dorment, la segueixen la versió francesa Perceforest i al s.XVII els contes de Basile i Perrault.

És important tenir present que la temática del conte que tenim present al s.XXI en què la princesa és embruixada per una malvada fada i que desperta gràcies al primer petó del seu príncep blau és pura invenció fruit de versions del s.XIX (germans Grimm) i produccions cinematogràfiques.

L'argument del conte tracta, doncs, d'una noia molt bella, Sor de Plaer, que cau en un profund son semblant a la mort. El pare, molt trist, decideix tancar-la a dalt d'una torre. En un altre país, Florianda, el fill d'un rei sent la increïble història d'una noia bella dormida tancada en una torre i decideix demanar ajuda a un mag per arribar fins a ella. El noi, anomenat Frare-de-Goig, meravellat de tan gran bellesa, la viola i decideix emprendre un viatge per trobar un remei perquè la noia despertés. Al cap de nou mesos nasqué un fill, fruit de l'amor de Frare-de-Goig. El noi aconsegueix un remei per despertar la noia, s'excusa per haver abusat d'ella i, finalment, la princesa el perdona, es casen i viuen feliços.

El son profund màgic de llarga durada és un motiu folklòric universal. Aquest tema els erudits l’associen, d’una banda al motiu de la dona que pren vida gràcies a l’home; d’altra banda al pas de la infantesa a la pubertat amb una mort i una resurrecció plenament simbòliques. Ara, el que tenen clar és l’ensenyament que ens transmet: una lliçó sobre l’amor, el tema d’entreteniment i de lluïment intel•lectual de les corts medievals.

Si voleu llegir aquest conte tan entretingut en català modern us dono la referència bibliogràfica:

Tres contes meravellosos del s.XIV
Edició i comentaris de Lola Badia
Quaderns Crema
Barcelona. 2003

També anoto una referència web d'un fragment de la versió del cançoner Aguiló aquí sota us deixo l'enllaç:

http://www.rialc.unina.it/0.142%5BE%5D.htm

sábado, 22 de enero de 2011

Ausiàs March. El gran "mestre d'amor".

La gran pregunta dels erudits en literatura és: Va ser Ausiàs March l'últim gran trobador de l'edat mitjana o va ser el primer poeta en renovar la lírica del moment? En aquesta entrada s'intentarà respondre aquesta pregunta.

Ausiàs March va néixer a Gandia (País Valencià) al 1400, dins de la branca valenciana de la família March. Va créixer en un àmbit familiar cavallaresc (la seva família pertanyia al llinatge cavallaresc) i poètic (el seu pare, Pere March, i el seu oncle, Jacme March, escrivien poesia). Després de ser adobat cavaller i participar a les experdicions de Sicília, Nàpols i Gerba decideix retirar-se a les seves possessions i escriure. Mentrestant, cal dir, com a simple curiositat, que es casarà amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell)al 1439 i amb Joana Escorna al 1450. Morirà a la seu de València al 1459.

March se'l considera com l'autèntic renovador de la lírica catalana, ja que marcà un punt de ruptura en aquest àmbit. D'una banda, abandona la llengua occitana a les seves poesies. D'altra banda, la seva obra és una reflexió personal, queda al marge de totes les poètiques col·lectives. Tot i que, hereda moltes característiques dels trobadors: ús de les cobles, ús dels senhals, de les tornades... Per tant, què podem deduir? És Ausiàs March un clar imitador de l'estil trobadoresc o bé, un innovador amb formes, però amb una herència dels trobadors?

Personalment, m'atreviria a afirmar que Ausiàs March és un innovador en la poesia del s.XV. No podem ignorar que, tot i que parteix de la tradició és orginal pel que fa els seus escrits. És el primer poeta català que fa poesia a partir d'uns perspectiva psicològica i clarament personal; a més de ser el primer que abandona l'occità en els seus poemes. En què ens podem basar per explicar aquest fet? Podria ésser que, viure a Gandia, amb el rei allunyat de la cort, queda literalment allunyat de les influències dels models poètics del s.XII-XII. Una altra hipòtesi seria que s'expressava millor en la seva pròpia llengua per parlar d'aspectes tan íntims de la seva persona.

Us deixo, a continuació, alguns enllaços d'Ausiàs March per ampliar la informació.

http://www.xtec.es/ausias
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ausias-march

A més, trobo indispensable publicar una de les seves poesies! A sota trobareu l'enllaç per poder escoltar el poema cantat per Raimon.

Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert:
tot enaxí·m cové lunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui·m toll ser delitós




Edu3.cat