L'alegria que passa. Conflicte entre l'artista i la societat.

Després d’unes setmanes sense publicar cap entrada al bloc, he retornat amb l’anàlisi d’una obra dramàtica de Santiago Rusiñol, que reflecteix, clarament, cada una de les característiques pròpies del moviment de l’època: el Modernisme.

Santiago Rusiñol neix el 25 de febrer de 1865. Prové d’una família de fabricants de teixits i, des de petit, tot sembla indicar que s’haurà de fer càrrec del negoci familia; tot i que ell té una altra passió: en primer terme, la pintura; en segon terme, l’escriptura. Els representants de la revista Avenç comen- çaren a interessar-se per ell i, finalment, decidí iniciar-hi un seguit de col•laboracions. Més endavant, durant la 2a festa modernista a Sitges, es transforma en capdavanter del moviment del modernisme, on defensa la postura de l’art per art, tema principal de l’obra que avui analitzem.

L’alegria que passa és una obra formada per un quadre líric en un acte. Fou publicada al 1898, tot i que el 16 de gener de 1899 la companyia Teatre Íntim d'Adrià Gual la va estrenar al Teatre Líric (Barcelona), la qual va ser musicada per Enric Morera.
 

La trama de l'obra planteja un dels temes més tractats en l’obra rusiñolana: l’enfrontament de l’artista (representat simbòlicament per la faràndula) amb la societat (habitants del poble), que respon a la defensa de l’art per art, esmentada anteriorment. L’espai on transcorre l’acció es troba en un poble desconegut que rep la visita d'un carro d’artistes. A partir d’aquesta arribada sorgirà un conflicte entre la Prosa (poble) i la Poesia (circ) que acabarà amb la marginació dels artistes per part d’una societat prosaica que no tolera els canvis. Els artistes del circ, representants de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Entre els dos mons, hi ha un personatge pont, en Joanet, el fill de l'alcalde, que, tot i pertànyer al grup del poble, ha pogut estudiar i prefereix la vida dels artistes. No obstant això, els components del circ se'n van del poble, enutjats pel materialisme de la gent de la vila, i en Joanet es resigna continuant vivint al poble.

Per tant, com ja s’ha observat, Rusiñol segueix les característiques modernistes de l’època, ja que amb aquest escrit ataca la burgesia perquè no és capaç de comprendre l’art ni valorar el sacrifici dels artistes per aconseguir treure la societat del seu ensopiment. En conclusió, si us llegiu l'obra obsarvareu que Rusiñol reclama el reconeixement de l’art.

Tot seguit teniu la Guia didàctica per al professorat per treballar aquesta obra amb els vosaltres alumnes i algunes altres web interessants sobre el tema!

Dossier per al professorat
Per a més informació  
Lectura de l'obra 

Ignorància al poder

La meva sorpresa en despertar-me al matí és llegir el titular de la següent notícia: Lola Johnson es pensava que Tirant lo Blanc era obra d’Ausiàs March al diari Vilaweb. Pels que us pregunteu qui és aquesta tal Lola Johnson només cal dir que és la consellera de cultura del País Valencià. Va cometre aquesta barbaritat en un acte de premis de la Generalitat als llibres més ben editats.  Després ja he vist que a tots els diaris n’havien fet ressò. La Vanguardia: La Consellera de Cultura Valenciana dice que Tirant lo Blanc es de Ausias March; El Periódico: Un error de la consellera de cultura valenciana arrasa en Twitter; El Mundo: La consellera de Cultura arrasa en Twitter tras confondre el autor de Tirant lo Blanc;  només per nombrar alguns exemples. 

La meva pregunta és: Com pot ser que una consellera de cultura del propi País Valencià, lloc de naixement de l’autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, pugui dir aquest terrible disbarat? És que vivim en un país on la ignorància es premia en ser conseller del govern i cobrar grans quantitats de diners? La veritat és que cada dia em fa més vergonya sentir comentaris sense cap mena de base sòlida als polítics (i als no polítics). L’educació està en crisi! Gent, continuem així, que si ara l’educació a l’Estat Espanyol era a la cua d’Europa, dintre de pocs anys ja no arribarem a la cua, ens haurem perdut pel camí!

Us deixo a sota l’enllaç per llegir la notícia del dia. I per als amants i seguidors del Twitter també us deixo l'enllaç per poder llegir els comentaris més satírics dels usuaris!

Notícia Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/3953427/20111123/lola-johnson-pensava-tirant-lo-blanc-era-obra-dausias-march.html

Comentaris Twitter:  https://twitter.com/#!/search/%23LolaJohnsonFacts 

La Literatura Medieval Catalana

Aquesta setmana passada vaig decidir crear, per cortesia dels meus últims alumnes de l’escola Adela de Trenquelléon, un nou apartat titulat Moviments Literaris, on comentaré els diferents períodes culturals sorgits al llarg de la història, sempre centrats des del punt de vista de la Literatura.

Iniciaré l’apartat amb el moviment literari de la Literatura Medieval. Abans de tot, cal esmentar, que aquest període el constitueixen diversos segles, ja que s’inicia amb la caiguda de l’imperi romà d’occident (476 d.C) i finalitza amb la invasió dels turcs a Constantinoble (1453 d.C). S’han de tenir en compte aquestes dades perquè els dos primers textos catalans no apareixen fins al s.XII. Aquests textos són El llibre Jutge (o Fòrum Iudicum) i les Homilies d’Organyà, els quals no tenen cap propòsit estètic ni literari, simplement, el Llibre Jutge és un conjunt de lleis visigòtiques i les Homilies d’Organyà un recull de sermons cristians. Per tant, amb aquests fets podem contemplar que el català encara no s’havia consolidat com a llengua literària.

Pocs anys després, a través de la lírica trobadoresca d’Occitània, els catalans van començar a endinsar-se en l’art d’escriure, però ho feren en la llengua pròpia dels trobadors d’Occitània, el provençal. No seria fins a arribar a Ramon Llull que el català es començaria a emprar dins l’àmbit literari.

Els Power Points que podeu observar a continuació tracten sobre aquest moviment cultural.  Com veieu, l’he dividit en dues parts. D’una banda banda, la presentació sobre la literatura al s.XII-XIII; d’altra, la literatura al s.XIV-XV. Ambdues presentacions s’estructuren en tres pars. Primerament, s’inicien amb una breu explicació del context històric del moment; segonament, s’exposen les obres literàries sorgides a Europa i, finalment, se centren en els representants i obres literàries catalanes.

Aquestes presentacions estan destinades a estudiants de 4t curs de l’Eso i estan basades en l’explicació del llibre Editorial Cruïlla, amb algunes ampliacions meves que he realitzat quan ho he cregut oportú. Espero que us sigui de servei!

Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII

View more presentations from Sílvia Montals

Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV

View more presentations from Sílvia Montals

Literatura per als preadolescents: Un estiu a Borneo.

Després d'un mes sense haver publicat cap entrada en el bloc, he decidit iniciar un nou apartat titulat: Literatura juvenil perquè els més joves puguin començar a gaudir de la Literatura Catalana des de ben petits.

He decidit començar amb una novel·leta que van llegir l’any passat els meus alumnes de 1r d’ESO d’una escola de Barcelona. Durant la meva substitució al col·legi, se’m va informar que la classe de 1r tenien com a lectura obligatòria el llibre Un estiu a Borneo, llibre que desconeixia. Les responsables de la matèria van aconseguir posar-se en contacte amb l’autora, Pilar Garriga, la qual va accedir fer una visita a l’alumnat.

Pilar Garriga en aquest llibre ens presenta un personatge adolescent, despistat i maldestre, en Martí. La Clàudia, la seva mare, rep una proposta de negocis, que no pot rebutjar, per fer un viatge durant l’estiu. El problema que apareix és que no sap on deixar el seu fill, ja que no se’l pot endur. Després de rumiar i rumiar, decideix enviar-lo a passar l’estiu amb la seva germana (la tieta Rosa) que viu a Borneo (Indonèsia), on exerceix el seu ofici, veterinària, i en concret, té cura dels orangutans de la selva.

Tot i que en Martí, en un bon inici, no li entusiasma gens la idea d’anar-se’n tot sol en un país tan llunyà amb la seva tieta, poc a poc, comença a sentir una mena de motivació cap a la nova aventura i allà descobrirà i viurà moments que mai no podrà oblidar. Aquesta experiència li servirà per madurar i tornar-se més responsable.

L’èxit de l’obra va ser tan gran que la Pilar ja ha publicat noves aventures d’en Martí. Els llibres que segueixen Un estiu a Borneo són L’home del bosc i Un estiu a Tucugama. Recomano plenament aquesta obra als més joves lectors, una obra que va entusiasmar a tota la classe. A criteri meu, aquest llibre pot despertar l’hàbit lector dels més joves.

Un estiu a borneo

View more presentations from Sílvia Montals

La pell freda. Terror psicològic a la novel·la catalana.

Els que diuen que els escriptors catalans no escriuen novel·les terrorífiques están ben equivocats. Només cal llegir La pell freda d’Albert Sánchez i Pinyol que, a més de ser una apassionant novel·la plena d’intriga i d’aventures, destaquen també els grans interrogants de la condició humana.

Aquesta novel·la reflecteix els diversos sentiments que viu el protagonista de la història, un autoexiliat irlandès. Desmotivat pels esdeveniments que es viuen a Europa, decideix fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de feina d’oficial atmosfèric en una petita illa ubicada al sud de l’Atlàntic, on viurà aïllat del món durant tot un any. Un cop a l’illa descobreix que hi habita també un oficial de senyals anomenat Batís Caffó. La primera nit, el protagonista s’adona que no estan sols a l’illa, ja que una sèrie d’éssers monstruosos, els citauca, els assetgen cada nit.

A partir de l’aparició dels monstres, es reflectiran les lluites internes que experimenta el protagonista, ja que, davant dels atacs d’aquelles criatures tenebroses, intentarà trobar una sortida, una esperança per salvar-se, encara que hagi de canviar les seves pròpies actituds. Així doncs, els personatges, des que són presentats, van sofrint una increïble evolució pel que fa als seus sentiments.

Més endavant, s’unirà un personatge femení en el fil argumental, l’Aneris, un citauca femella que conviu amb en Batís Caffó. Aquesta figura provocarà un estrany triangle amorós i viurà, de primera mà, el canvi psicològic que experimenten els dos homes. 

La novel·la, publicada originàriament l’any 2003, va assolir l’èxit de ventes tant en àmbit nacional com internacional (es va traduir a 30 llengües diferents). Segons les fonts, David Slade, conegut per pel·lícules com 30 días de oscuridad, serà l’encarregat de portar la novel·la a la gran pantalla sota el títol de Cold Skin. També dins l’equip s’hi trobarà Jesús Olmo (coguionista de 28 días después) que en farà l’adaptació.

A sota, us deixo un vídeo que he trobat al Youtube on s'hi observen els diferents escenaris on transcorre l'acció de La pell freda i el dossier preparat de la lectura per poder treballar amb l'alumnat.

Dossier La pell freda

Especial Diada Nacional de Catalunya

Avui,  11 de setembre, catalans i catalanes celebrem la Diada Nacional de Catalunya.  Tots  commemorem la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge l’any 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió. En aquesta guerra  s’enfrontaven dos bàndols: el dels  Borbó (Felip V) amb partidaris de la Corona de Castella, i el dels Àustries (amb l'Arxiduc Carles) amb partidaris d'Aragó, de Catalunya, de València i de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític que va derogar els privilegis nobiliaris, els furs locals i les institucions d'autogovern, respectades anteriorment per la Casa d'Àustria, a tots els regnes declarats austriacistes. Així doncs, la diada l'11 també recorda l‘abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. 

El Parlament de Catalunya  l'any 1980 va decidir declarar el dia 11 de setembre com a festa nacional de Catalunya.

Avui, amb motiu de la Diada de Catalunya, honorarem la nostra terra i la nostra llengua amb una poesia ben popular de Joan Maragall, El cant de la senyera, en la qual exalça la bandera catalana. Aquest poema, Maragall el va escriure per a l’orfeó Català i Lluís Millet hi posà la música i s’adoptà com a himne per a tots aquells orfeons de Catalunya. Us el deixo aquí!

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants    

aixequem una Senyera

que ens farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la

en senyal de germandat!

Au, germans, al vent desfem-la

en senyal de llibertat!

Que voleii! Contemplem-la

en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,

nostre cor t'és ben fidel:

volaràs com au galana

pel damunt del nostre anhel:

per mirar-te sobirana

alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,

et durem, i tu ens duràs:  

voleiant al grat de l'aire,

el camí assenyalaràs.

Dóna veu al teu cantaire,

llum als ulls i força al braç.

Per acabar només dir-vos: Visca el Català i Visca Catalunya!!!!! Que gaudiu d’una bona diada!

Aloma, un camí vital: la pèrdua de la infantesa i el pas a la maduresa.

La novel·la d’Aloma va ser escrita el 1936 per de Mercè Rodoreda i guanyà el premi Creixells un any més tard. Forma part dels primers escrits, els quals la pròpia autora rebutjà més endavant perquè els considerava de baixa qualitat. D’aquest grup de novel·les només se salvà Aloma, la qual va ser revisada al 1968 durant l’exili. Aquesta obra enllaça les produccions de preguerra i postguerra d’aquesta autora. 

Aloma és la novel·la de la pèrdua de la infàntesa i del pas a la maduresa  de la protagonista. Narra la relació entre una noia barcelonina i Robert, el seu cunyat vingut d’Amèrica. Aloma és una jove de 18 anys , òrfena que viu en una casa de la part alta de Barcelona amb el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu nebot Dani.

 

El relat s’inicia quan s’espera l’arribada del germà de l’Anna, en Robert, que torna d’Amèrica per passar una temporada amb la família. Durant la seva estada emprèn una relació amb Aloma, la qual finalitza amb la seva partida i sense saber que Aloma espera un fill seu. Així doncs, La descoberta de l’amor arriba a la protagonista amb dolor. La seva relació havia estat egoista per part de Robert i Aloma se sent enganyada. La primera frase de l’obra: l’amor em fa fàstic! explica molt bé el desenvolupament de la novel·la.

És curiós destacar l’elecció del nom de la protagonista.  Rodoreda, que se sent hereva i continuadora d’una tradició, cerca el nom entre els personatges creats per Ramon Llull: Es diu Aloma per capriciosa imposició d’un vell oncle que tenia gran ascendent en la família… L’oncle, home metòdic, que dormia amb casquet i entaforava peus en unes grans plantofes i parlava de Prim com el parent més pròxim, llegia Llull en havent sopat (…).Les condicions totes que Evast desitjava ensa muller eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller per a Evast segons sa voluntat, foren certificats dels bons costums d’Aloma (pàg 47, Aloma, Edicions 62).

En definitiva, Aloma és una novel·la que tipifica les pors i els neguits de l’adolescència. Es reflecteixen els sentiments d’una noia jove i innocent, davant de les accions ja premeditades d’un home adult. Una obra que, de ben segur que us entusiasmarà llegir!

Power Point Aloma.

Aloma from Sílvia Montals