Literatura per als preadolescents: Un estiu a Borneo.

Després d'un mes sense haver publicat cap entrada en el bloc, he decidit iniciar un nou apartat titulat: Literatura juvenil perquè els més joves puguin començar a gaudir de la Literatura Catalana des de ben petits.

He decidit començar amb una novel·leta que van llegir l’any passat els meus alumnes de 1r d’ESO d’una escola de Barcelona. Durant la meva substitució al col·legi, se’m va informar que la classe de 1r tenien com a lectura obligatòria el llibre Un estiu a Borneo, llibre que desconeixia. Les responsables de la matèria van aconseguir posar-se en contacte amb l’autora, Pilar Garriga, la qual va accedir fer una visita a l’alumnat.

Pilar Garriga en aquest llibre ens presenta un personatge adolescent, despistat i maldestre, en Martí. La Clàudia, la seva mare, rep una proposta de negocis, que no pot rebutjar, per fer un viatge durant l’estiu. El problema que apareix és que no sap on deixar el seu fill, ja que no se’l pot endur. Després de rumiar i rumiar, decideix enviar-lo a passar l’estiu amb la seva germana (la tieta Rosa) que viu a Borneo (Indonèsia), on exerceix el seu ofici, veterinària, i en concret, té cura dels orangutans de la selva.

Tot i que en Martí, en un bon inici, no li entusiasma gens la idea d’anar-se’n tot sol en un país tan llunyà amb la seva tieta, poc a poc, comença a sentir una mena de motivació cap a la nova aventura i allà descobrirà i viurà moments que mai no podrà oblidar. Aquesta experiència li servirà per madurar i tornar-se més responsable.

L’èxit de l’obra va ser tan gran que la Pilar ja ha publicat noves aventures d’en Martí. Els llibres que segueixen Un estiu a Borneo són L’home del bosc i Un estiu a Tucugama. Recomano plenament aquesta obra als més joves lectors, una obra que va entusiasmar a tota la classe. A criteri meu, aquest llibre pot despertar l’hàbit lector dels més joves.

Un estiu a borneo

View more presentations from Sílvia Montals

La pell freda. Terror psicològic a la novel·la catalana.

Els que diuen que els escriptors catalans no escriuen novel·les terrorífiques están ben equivocats. Només cal llegir La pell freda d’Albert Sánchez i Pinyol que, a més de ser una apassionant novel·la plena d’intriga i d’aventures, destaquen també els grans interrogants de la condició humana.

Aquesta novel·la reflecteix els diversos sentiments que viu el protagonista de la història, un autoexiliat irlandès. Desmotivat pels esdeveniments que es viuen a Europa, decideix fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de feina d’oficial atmosfèric en una petita illa ubicada al sud de l’Atlàntic, on viurà aïllat del món durant tot un any. Un cop a l’illa descobreix que hi habita també un oficial de senyals anomenat Batís Caffó. La primera nit, el protagonista s’adona que no estan sols a l’illa, ja que una sèrie d’éssers monstruosos, els citauca, els assetgen cada nit.

A partir de l’aparició dels monstres, es reflectiran les lluites internes que experimenta el protagonista, ja que, davant dels atacs d’aquelles criatures tenebroses, intentarà trobar una sortida, una esperança per salvar-se, encara que hagi de canviar les seves pròpies actituds. Així doncs, els personatges, des que són presentats, van sofrint una increïble evolució pel que fa als seus sentiments.

Més endavant, s’unirà un personatge femení en el fil argumental, l’Aneris, un citauca femella que conviu amb en Batís Caffó. Aquesta figura provocarà un estrany triangle amorós i viurà, de primera mà, el canvi psicològic que experimenten els dos homes. 

La novel·la, publicada originàriament l’any 2003, va assolir l’èxit de ventes tant en àmbit nacional com internacional (es va traduir a 30 llengües diferents). Segons les fonts, David Slade, conegut per pel·lícules com 30 días de oscuridad, serà l’encarregat de portar la novel·la a la gran pantalla sota el títol de Cold Skin. També dins l’equip s’hi trobarà Jesús Olmo (coguionista de 28 días después) que en farà l’adaptació.

A sota, us deixo un vídeo que he trobat al Youtube on s'hi observen els diferents escenaris on transcorre l'acció de La pell freda i el dossier preparat de la lectura per poder treballar amb l'alumnat.

Dossier La pell freda

Especial Diada Nacional de Catalunya

Avui,  11 de setembre, catalans i catalanes celebrem la Diada Nacional de Catalunya.  Tots  commemorem la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge l’any 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió. En aquesta guerra  s’enfrontaven dos bàndols: el dels  Borbó (Felip V) amb partidaris de la Corona de Castella, i el dels Àustries (amb l'Arxiduc Carles) amb partidaris d'Aragó, de Catalunya, de València i de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític que va derogar els privilegis nobiliaris, els furs locals i les institucions d'autogovern, respectades anteriorment per la Casa d'Àustria, a tots els regnes declarats austriacistes. Així doncs, la diada l'11 també recorda l‘abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. 

El Parlament de Catalunya  l'any 1980 va decidir declarar el dia 11 de setembre com a festa nacional de Catalunya.

Avui, amb motiu de la Diada de Catalunya, honorarem la nostra terra i la nostra llengua amb una poesia ben popular de Joan Maragall, El cant de la senyera, en la qual exalça la bandera catalana. Aquest poema, Maragall el va escriure per a l’orfeó Català i Lluís Millet hi posà la música i s’adoptà com a himne per a tots aquells orfeons de Catalunya. Us el deixo aquí!

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants    

aixequem una Senyera

que ens farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la

en senyal de germandat!

Au, germans, al vent desfem-la

en senyal de llibertat!

Que voleii! Contemplem-la

en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,

nostre cor t'és ben fidel:

volaràs com au galana

pel damunt del nostre anhel:

per mirar-te sobirana

alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,

et durem, i tu ens duràs:  

voleiant al grat de l'aire,

el camí assenyalaràs.

Dóna veu al teu cantaire,

llum als ulls i força al braç.

Per acabar només dir-vos: Visca el Català i Visca Catalunya!!!!! Que gaudiu d’una bona diada!

Aloma, un camí vital: la pèrdua de la infantesa i el pas a la maduresa.

La novel·la d’Aloma va ser escrita el 1936 per de Mercè Rodoreda i guanyà el premi Creixells un any més tard. Forma part dels primers escrits, els quals la pròpia autora rebutjà més endavant perquè els considerava de baixa qualitat. D’aquest grup de novel·les només se salvà Aloma, la qual va ser revisada al 1968 durant l’exili. Aquesta obra enllaça les produccions de preguerra i postguerra d’aquesta autora. 

Aloma és la novel·la de la pèrdua de la infàntesa i del pas a la maduresa  de la protagonista. Narra la relació entre una noia barcelonina i Robert, el seu cunyat vingut d’Amèrica. Aloma és una jove de 18 anys , òrfena que viu en una casa de la part alta de Barcelona amb el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu nebot Dani.

 

El relat s’inicia quan s’espera l’arribada del germà de l’Anna, en Robert, que torna d’Amèrica per passar una temporada amb la família. Durant la seva estada emprèn una relació amb Aloma, la qual finalitza amb la seva partida i sense saber que Aloma espera un fill seu. Així doncs, La descoberta de l’amor arriba a la protagonista amb dolor. La seva relació havia estat egoista per part de Robert i Aloma se sent enganyada. La primera frase de l’obra: l’amor em fa fàstic! explica molt bé el desenvolupament de la novel·la.

És curiós destacar l’elecció del nom de la protagonista.  Rodoreda, que se sent hereva i continuadora d’una tradició, cerca el nom entre els personatges creats per Ramon Llull: Es diu Aloma per capriciosa imposició d’un vell oncle que tenia gran ascendent en la família… L’oncle, home metòdic, que dormia amb casquet i entaforava peus en unes grans plantofes i parlava de Prim com el parent més pròxim, llegia Llull en havent sopat (…).Les condicions totes que Evast desitjava ensa muller eren en Aloma, i aquells qui cercaven muller per a Evast segons sa voluntat, foren certificats dels bons costums d’Aloma (pàg 47, Aloma, Edicions 62).

En definitiva, Aloma és una novel·la que tipifica les pors i els neguits de l’adolescència. Es reflecteixen els sentiments d’una noia jove i innocent, davant de les accions ja premeditades d’un home adult. Una obra que, de ben segur que us entusiasmarà llegir!

Power Point Aloma.

Aloma from Sílvia Montals

Curial e Güelfa: innovació de la novel·la de l'època.

Avui comentarem l’obra de Curial e Güelfa, la primera gran novel·la cavalleresca de la literatura catalana (Tirant lo Blanc és posterior). A partir de les novel·les cavalleresques esmentades, s’observa la transformació que sofreix l’anomenada novel·la artúrica (o matèria de Bretanya) durant el segle XV, ja que desapareixen els elements fantàstics per donar lloc a la versemblança.

La novel·la de Curial e Güelfa és d'autor anònim. Va ser escrita probablement entre 1435 i 1456, i es conserva en un únic manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid. Aquesta obra no es va dur a l’impremta, per aquest motiu havia romàs perduda durant més de quatre segles, fins que Milà i Fontanals la descobrí a finals del s.XIX i li posà títol. Antoni Rubió i Lluch va ser el primer que la va editar.

L’argument de l’obra se centra, en primer lloc, en el procés de formació d’un heroi, Curial; i en segon lloc, en la relació sentimental entre el protagonista i la Güelfa, emmarcada dins de la terminologia de l’amor cortès, ja que  la Güelfa (dama) permet fer avançar socialment en Curial (vassall). L’escrit s’estructura en tres llibres, cadascun gira entorn d’un personatges femení: Güelfa, Laquessis i Càmar.

El marc temporal té lloc durant el regnat del rei Pere II el Gran (1278-1285). L’espai se situa en llocs coneguts i ben definits, per la qual cosa es pot deduir que l’autor en tenia una coneixença directa. 

El tret més característic de l’obra, com ja hem esmentat a la introducció, és la versemblança. D’una banda, destaca l’important esforç per reconstruir l'ambient de l'època de Pere el Gran fent intervenir personatges i elements històrics de manera coherent. D’altra banda, els enfrontaments entre cavallers són plenament realistes

En definitiva, el Curial i Güelfa, representa una de les temptatives més originals, en l’àmbit europeu, d'innovació del gènere de la novel·la cavalleresca.

Seguidament, uns quants enllaços i recursos per al professorat per poder treballar l'obra:

Proposta de treball 

Curial e güelfa

View more presentations from Sílvia Montals

Maria Rosa. Un conflicte passional en un drama rural.

Fa uns mesos, vaig escriure en aquest bloc una entrada dedicada a l'obra de Terra Baixa d'Àngel Guimerà. Observant les estadístiques de lectura de l'escrit i sabent que, enguany, a les classes de Batxillerat tornarà a ser obligatori un llibre d'aquest autor, trobo oportú dedicar a Guimerà una altra entrada, aquest cop a partir de l'obra de Maria Rosa.

Maria Rosa és una de les obres capitals d'Àngel Guimerà, juntament amb Terra Baixa i Mar i Cel. Tal com vaig comentar a l'entrada anterior, Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar s'emmarquen dins del període del drama realista de l'autor. Les tres són visions de la Catalunya popular, on s’arrelen uns conflictes passionals que tenen una desconnexió absoluta de la problemàtica social que sura en aquests drames. 

Aquesta obra va ser escrita l’any 1894 per encàrrec, concebuda per a l’actriu María Guerrero i pensada per dues escenes concretes: Barcelona i Madrid. Essencialment, l'obra és un drama de passions humanes, enfocat des de la perspectiva romàntica tradicional de l'autor, però amb una presència interessant d'elements realistes i naturalistes. 

Els protagonistes del relat són un grup de treballadors d’una carretera. Durant la construcció de la nova carrertera es comet l’assassinat del capatàs, aquest fet porta l’Andreu, el marit de la Maria Rosa, a la presó de Ceuta. En Marçal, enamorat de la Maria Rosa des de temps enrere, aprofita l'ocasió i aconsegueix enamorar-la i casar-se amb ella. Entorn dels protagonistes giren diferents secrets que, al final de l'obra, veuran la llum i desencadenaran una sèrie de successos tràgics.

Seguidament, us deixo la pauta interpretativa que em vaig crear a partir d'articles i diferents pròlegs de l'obra per poder explicar als meus alumnes de Batxillerat del curs passat.

ANÀLISI LITERARI MARIA ROSA

La vida als camps de concentració nazi a través de El violí d'Auschwitz de M. Àngels Anglada.

Després de moltes setmanes escrivint comentaris d’obres de Literatura Medieval, la meva indiscutible passió, trobo que ha arribat el moment de canviar una mica la trajectòria dels escrits i passar a una altra etapa. Per tant, avui, comentaré una obra de finals del s. XX, El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada.

L’escriptora que avui ens pertoca va néixer l'any 1930 a Vic. Era la gran de quatre germans i la música era la gran passió familiar, la qual influirà l'autora en les seves novel·les. De jove, es traslladà a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica, era una apassionada del món hel·lenístic. Un cop finalitzada la carrera, va marxar a viure a l’Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (abril 1999). 

Tot i que la seva tasca literària començà en el conreu de la poesia, juntament amb Núria Albó, i la crítica i traducció, no fou fins al 1978 quan el seu nom anirà adquirint importància. És aquest any quan l’escriptora amb la seva primera novel·la, Les Closes, guanya el premi Josep Pla. Aquest premi, així doncs, li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. 

El 1994, l’autora publica l’obra El violí d’Auschwitz, on mostra una història que commou el lector. La novel·la mostra una Maria Àngels Anglada molt compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis. L’obra narra el sofriment del poble jueu als camps de concentració alemanys a través del personatge d’en Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster, un lloc on les condicions de vida són infrahumanes i els càstigs i la mort són companys de viatge habituals.

En Daniel, per intentar salvar un company del camp d’una mort segura, es compromet a construir un violí de so perfecte per al comandant. La construcció d’aquest instrument serà el fil que lligarà en Daniel amb la seva vida en una situació contrarellotge, ja que si no l’acaba amb el termini establert, que ell desconeix, els nazis posaran fi a la seva vida.

La veritat és que aquest llibre fa que se’t posi la pell de gallina. Quants Daniels van passar per Auschwitz? Quants d’ells van sobreviure a la barbàrie nazi?

L’obra adquirí un gran èxit, s’han venut més de 100.000 exemplars. Fa un any es publicà a la Vanguardia que una productora americana havia comprat els drets cinematogràfics per portar la història a la gran pantalla. Esperem poder veure-la properament!

Seguidament, la notícia de la producció cinematogràfica, una web amb activitats online i un glogster trobat a internet sobre l'obra.

La Vanguardia. Notícia sobre la compra de drets cinematogràfics. 
Activitats online de la lectura

Còmic realitzat amb Bistrips (Escola Sant Miquel dels Sants de Vic)

Open publication - Free publishing - More violi