Bàsquet, scrabble i tu de Sílvia Soler

El llibre Bàsquet, Scrabble i tu va ser escrit per Sílvia Soler i Ferran Muñoz l'any 2012. Crec que és una lectura molt adequada per llegir amb els alumnes de 1r i 2n d'ESO, ja que els temes principals són: la dificultosa relació entre mare i fill, fet que sol ocórrer durant l'adolescència; així com altre temes més secundaris com ara el primer amor, l'amistat, etc.

Aquesta novel·la és una obra escrita a quatre mans, és a dir, no la va escriure solament l'escriptora Sílvia Soler, sinó que el seu fill adolescent, el Ferran, també hi va participar. D'aquesta manera, el contingut de la novel·la és molt més realista, ja que depenent del capítol l'escrivia l'un o l'altre. Per exemple, cada vegada que es veuen reflectides les opinions, pensaments, temors de la mare del protagonista, evidentment, eren passatges escrits per la Sílvia. En canvi, quan l'adolescent mostrava els seus pensaments, les seves contradiccions o les injustícies, eren escrits pel fill de la Sílvia.

El llibre tracta d'un adolescent de 15 anys, en Lluc, fill d'un popular futbolista italià, que viu amb la seva mare a Tiana, tot i que va a un institut de Badalona i també entrena amb un club de bàsquet de la mateixa ciutat. Cada dos caps de setmana en Lluc i la seva mare visiten els avis, els quals viuen a Castellardent. Al llarg del llibre, mare i fill tindran un munt de discussions que intentaran resoldre parlant o gràcies a l'ajuda dels avis.

Així doncs, el llibre tracta del dia a dia d'un adolescent i les relacions que té amb la gent del seu voltant: la mare, el pare absent, els millors amics, una noia, etc. Mostra el descobriment d'un mateix i el procés de maduració que els nois i noies experimenten en aquestes edats.

La decadència, període obscur per a la literatura catalana

La decadència és un període de la Literatura Catalana que comença al s.XVI i acaba al s.XVIII, per tant, engloba tres grans moviments de la literatura: el Renaixement (s.XVI), el Barroc (s.XVII) i el Neoclassicisme (s.XVIII). Durant aquests 3 segles, la literatura catalana culta, és a dir, la literatura d'autor, es va veure afectada, ja que va disminuir la producció literària en català; aquest fet afavorirà la literatura veïna, la de llengua castellana. Sembla mentida que ocorregués aquest fet, atès que el segle anterior, el XV, la literatura catalana va viure una època d'esplendor i reconeixement amb obres tan representatives com van ser: el Tirant lo Blanc, el Curial e Güelfa, les poesies d'Ausiàs March...

Sembla que les causes que provocaren aquesta tragèdia foren: en primer lloc, la crisi política originada per la unió dinàstica amb Castella després de la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el trasllat de la cort al centre de la Península, etc. En segon lloc, la crisi demogràfica com a conseqüència de la pesta negra i les guerres del segle anterior.

La poca literatura que ens ha arribat d'aquests segles són obres que mostren una gran imitació tant dels autors castellans del moment com de les formes mètriques que aquests empraven. Les obres més representatives són:

Renaixement:

• Los col·loquis de la insigne ciutat de Tolosa de Cristòfor Despuig.
• Les poesies de Pere Serafí
• L'espill de la vida religiosa (anònim)

Barroc:

• Poesies de Francesc Vicent Garcia
• Tragicomèdia d'amor, firmesa i porfia / Lo desengany de Francesc Fontanella.

Neoclassicisme:

• Poesies i obres de teatre de Joan Ramis
• Calaix de sastre del Baró de Maldà

Ara bé, la literatura popular sí que va gaudir d'esplendor perquè durant aquests tres segles van sorgir diferents gèneres com: els goigs (poesies religioses), les cançons de pandero (cançons festives acompanyades d'un pandero), les rondalles, els romanços (poemes narratius), les nadales, les cançons de bressol, les cançons de lladres, etc. Aquest tipus de literatura tenia unes característiques comunes, ja que totes les mostres presents són d'autor anònim, el llenguatge és col·loquial, es transmetien de manera oral i estaven vinculades a les vivències d'un poble i a les seves festivitats.

Alguns erudits, però, no estan d'acord a utilitzar el terme "decàdencia" per parlar d'aquest període de la literatura catalana, ja que connota menyspreu i desprestigi. Tot i així, crec que hem de ser conscients que la nostra literatura va passar per un mal tràngol i no ens n'hem d'amagar, sinó que ens ha de servir com a experiència perquè no torni a ocórrer.

La decadència. S. XVI, XVII i XVIII from Sílvia Montals

Hem nedat a l'estany amb lluna plena de Raimon Esplugafreda

Hem nedat a l'estany amb lluna plena és una novel·la de Raimon Esplugafreda, pseudònim literari de Jesús Bonals, un escriptor nascut a Balsareny l'any 1943. Aquesta obra la va escriure pensant en els seus alumnes, ja que durant un temps va ser professor de secundària. Va tenir un gran èxit, ja que se'n van fer 50 edicions. Per Raimon Esplugafreda és el seu millor llibre.

El protagonista de la història, en Raimon un noi de 18 anys, marxa amb un amic d'excursió als Pirineus, allà coneix la Miquèla, una noia occitana, el seu germà Bernard i el George. L'endemà s'assabenten que la mare de Déu d'Avellanui ha estat robada i en Raimon i la Miquèla sospiten del seu germà i el George. Els dos amics emprendran una recerca a contrarellotge per recuperar la mare de Déu romànica, però durant la recerca descobriran una comunitat secreta aïllada entre muntanyes, Dòsia, un indret en què els seus extravagants habitants viuen regits per unes lleis molt estrictes i peculiars. En aquest paradís és permès entrar-hi, però no se'n pot sortir mai un cop s'ha traspassat.

Aquesta obra a part de tractar temes interessants per als adolescents com la força de l'amistat, el primer amor, els valors i el regiment de la societat, permet prendre consciència de dues llengües minoritàries com són el català i l'occità a través dels seus personatges principals en Raimon i la Miquèla.

 

En aquest vídeo, l'autor parla del llibre Hem nedat a l'estany amb lluna plena.

Paraules emmetizades, una obra sobre l'abús infantil

Feia temps que havia sentit parlar del llibre Paraules emmetzinades de Maite Carranza, obra guanyadora del Premi Edebé de Literatura Juvenil de 2010. Aquesta escriptora barcelonina ha publicat un gran llistat d'obres, entre elles: Frena Càndida, frena, Ostres tu, quin cacau! La trilogia de la Guerra de bruixes, etc.

Paraules emmetzinades és una novel·la realista que tracta sobre el maltractament i els abusos sexuals infantils. La història narrada és una història farcida de mentides, enganys i falses aparences, on cada personatge amaga els seus secrets. Però els secrets, tard o d'hora, acaben sortint a la llum.

Aquesta novel·la presenta la història de la Bàrbara Molina, una noia de 15 anys que va desaparèixer sense deixar rastre. La policia mai no va trobar el cos de la noia ni cap culpable. Les últimes pistes acabaven en una cabina telefònica de Lleida, on la desapareguda va trucar a la seva mare demanant ajuda. Allà la policia hi troba restes de sang i la bossa de la noia. La família de la Bàrbara, des d'aleshores viu un infern.

La història s'explica des de quatre punts de vista ben diferents: el de la pròpia protagonista, la Bàrbara Molina que ens permet conèixer la desesperació i les pors que l'envaeixen; la Núria Solís, la mare de la Bàrbara, una persona dèbil que ha perdut les ganes de viure; en Salvador Lozano, el policia que investiga la desaparició de la Bàrbara, a punt de jubilar-se, no vol deixar el càrrec sense resoldre el cas; i l'Eva Carrasco, la millor amiga de la Bàrbara, la qual els remordiments li impedeixen deixar de pensar en la seva amiga. Aquests quatre punts de vista i els flashbacks al passat permeten al lector anant teixint el succés de la història i esbrinar qui ha segrestat la Bàrbara i per què.

La novel·la provoca inquietut en el lector, temor en imaginar-se el calvari de la protagonista i sobretot intriga per esbrinar qui és el responsable de tal ferocitat. La font d'inspiració de l'autora va arribar a mans de les terribles notícies d'adolescents tancades en subterranis per part de persones insospitables.

Un cas sense tancar és una ferida sense cictritzar 

Activitats per a la lectura de Paraules emmetzinades

Estratègies per a l'animació a la lectura de Paraules emmetzinades

Com una moto d'Ignasi Gaya

Aquests dies de Nadal m'ha arribat un llibre juvenil a les mans que he decidit llegir, ja que el títol m'inspirava bones vibracions per fer-lo llegir algun any al meu alumnat de secundària i us puc ben assegurar que l'instint no em va pas fallar. 

Aquest llibre es titula Com una moto i el va escriure Ignasi Gaya, un periodista dels Serveis Informatius de TV3 i que, anteriorment, havia redactat força articles del món del motor a diversos mitjans.

En aquesta novel·la juvenil se'ns presenta com a protagonista l'Àlex Elizalde, un jove de 17 anys de bona família, amant de les motos. La seva rutina es basa a anar a l'escola a fer-se el fatxenda i destrossar les classes dels diferents professors amb comentaris grollers. Amb un afany de fer-se veure i destacar davant de tothom, s'ajunta amb una colla problemàtica de l'escola, els "mafiosos" que a les nits es dediquen a robar motos per després vendre-les i guanyar diners. Tot i que en un inici a l'Álex aquest estil de vida li sembla increïble i motivadora, poc a poc anirà esbrinant que el risc pot portar conseqüències terribles i encara més quan coneix l'Eulàlia, una noia que li ha robat el cor.

Aquest llibre permet reflexionar sobre temes diversos: ser un mateix, la presa de decisions, l'adolescència, l'amistat, l'amor... Temes imprescindibles per treballar a la secundària i per constatar que tothom a la vida podem cometre errors, però hem de saber-los rectificar a temps i continuar el nostre camí. Per acabar, vull escriure una cita metafòrica que al llarg de l'obra apareix en diverses ocasions: 

Les persones som com miralls, saps? Tothom reflecteix la impressió 

que ens causen els altres

Guia de lectura: Com una moto   Extret de Pallars Lector

L'enigma de Stromboli, una aventura a una illa italiana

Després de mesos sense publicar cap ressenya, he decidit parlar-vos d'un llibre que vaig llegir aquest any que em va captivar. Aquesta obra es titula L'Enigma de Stromboli i la va escriure Jordi Cortés, el qual va guanyar el Premi Columna Jove 2009. Aquest autor combina l'activitat literària amb la seva tasca com a director i professor d'un centre escolar de Barcelona.

L'enigma de Stromboli és una novel·la alterna moments històrics diferents. D'una banda, s'explica la història d'en Lui, un jove de 18 anys, que viu amb els seus avis materns. Un dia, en Lui rep una carta de la seva àvia paterna, en la qual li fa saber que el seu pare, que creia mort, està viu. A partir d'aleshores, en Lui emprendrà un viatge a l'illa italiana de Stromboli per conèixer el seu pare; en aquesta illa descobrirà també l'amor de la Renata. D'altra banda, s'exposa una història paral·lela d'una família de dones que alberga un gran secret des de fa generacions. A mesura que les històries vagin avançant, s'uniran en un punt clau en què en Lui tindrà a les seves mans un dels grans secrets de la humanitat.

Aquest llibre l'han llegit els meus alumnes de 3r d'ESO enguany. Després de llegir-lo vam contactar amb l'autor i ens va venir a fer una xerrada, en la qual ens va exposar com es va inspirar per escriure aquest relat. Els alumnes el van voler obsequiar amb uns còmics que van realitzar d'algun dels capítols del llibre. 

A continuació, us adjunto la pauta de treball per a la lectura del llibre que hem estat treballant a lasse; així com, alguns dels còmics realitzats per l'alumnat.

Dossier de lectura l'Enigma de Stromboli 

Còmic Xavi Castelló i Carlos Martín:

Còmic David Garcia:


Còmic Ana Martín:


Còmic Oriol Marín i Gemma San Andrés:

Èric Montero:

Laura Carbonneau:

L'educació de la creativació per a les futures generacions

Avui us deixo informació sobre un programa educatiu que es porta a terme a les escoles de primària amb l'objectiu de desenvolupar la creativitat i la capacitat innovadora dels nens. El programa el duu a terme La Fundació Privada per a la Creativació  i es basa en uns contes infantils on es proposen reptes i s'aprenen tècniques creatives i de generació d'idees. Els contes també serveixen per a les famílies que vulguin treballar la creativitat dels seus fills a casa.

Els organitzadors m'han informat que comencen enguany un projecte anomenat Verkami de micromecenatge per tal d'ampliar el programa i poder editar un segon conte, basat en la recerca del talent de cada nen i nena.

Si us interessa visiteu la pàgina web següent: http://www.fundaciocreativacio.org/ca/escola-creativa/la-creativacio-a-l-escola/