La zona prohibida de David Cirici

Fa un temps em va arribar a les mans un catàleg editorial de llibres per a secundària en el qual vaig trobar la sinopsi d'un llibre que em va semblar interessant: La zona prohibida de David Cirici; així que fa poc vaig decidir llegir-lo.

Aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi Ramon Muntaner l'any 2013 i parteix d'una idea que havia emprat el propi autor l'any 1986 amb L'esquelet de la balena (una escola automatitzada en què els nois i les nois són educats sense la presència dels adults). 

La història de La zona prohibida està ambientada en un futur, en el qual una epidèmia ha acabat, pràcticament, amb la raça humana; els únics supervivents són alumnes d'escoles automatitzades i grups d'adults que viuen en comunitats. Les protagonistes del relat són dues germanes bessones, la Daia (protagonista) i l'Inge, que viuen en una d'aquestes escoles, juntament amb cent alumnes més. Un dia, a causa d'una tempesta, es veuen obligades a sortir per primer cop a l'exterior i descobriran el món hostil que les envolta.

David Cirici s'ha basat en la distopia, és a dir, una utopia negativa en què la realitat transcorre en una societat opressiva, violenta, indesitjable, etc. El lector, des d'un primer moment, pot observar a través dels pensaments de la protagonista, la Daia, el contrast de la vivència en una escola totalment organitzada i lliure amb la controlada i violenta societat de l'exterior. 

Sincerament, aquest llibre m'ha recordat a altres novel·les juvenils tan fantàstiques com: Els jocs de la fam de Suzanne Collins, Divergent de Veronica Roth, The host d'Stephenie Meyer. Són obres literàries que desperten el sentiment crític del lector, permeten reflexionar sobre la llibertat i les ideologies que ens envolten. La força de l'amistat i la valentia esdevindran eines per sobreviure en aquest món desconegut.

El llibre va tenir tant d'exit que l'autor ja ha publicat la seva continuació: La decisió d'en Viggo. La veritat és que ja friso per llegir-la!

1r capítol de La zona prohibida

Katalepsis, una novel·la intrigant

Katalepsis és una novel·la juvenil intensa, intrigant, misteriosa que aconsegueix posar els pèls de punta al més plàcid lector. Aquesta obra la va escriure Maria Carme Roca, la qual va rebre el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil l'any 2012.

Aquest llibre narra les insensateses que comet l'Èric, un adolescent de 17 anys que pateix catalèpsia, una malaltia que provoca uns símptomes que fan pensar que qui la pateix ha mort, ja que paralitza el cos, però el malalt manté la consciència. L'Èric, completament perdut en el món que l'envolta i amb ganes de sentir-se viu, descobreix la manera de provocar-se els atacs catalèptics: prenent cocaïna. A través de la droga, a la sortida de les discoteques ell i el seu millor amic, en Gerard, monten un espectacle mitjançant baralles fent creure als implicats que el protagonista ha mort.

L'Èric creu que manté la situació sota control, però aviat descobrirà que quan hom juga amb foc, sempre s'acaba cremant. El dia del truc final, l'actuació tan meticulosament planificada, davant del seu pitjor enemic Alexis provocarà una sèrie de circumstàncies imprevistes i terribles, a les quals ja no es podrà fer marxa enrere. 

Els temes que tracta són el rebuig social a l'institut, les relacions familiars, la importància de l'amistat, el primer amor, etc. Però, sobretot, l'obra gira a l'entorn del malson que tota persona alguna vegada ha manifestat: la por a ser enterrat viu. Per aquest motiu, Maria Carme Roca s'inspira amb els clàssics autors d'històries de terror com Edgar Allan Poe i Lovecraft.

Així doncs, l'autora a través de Katalepsis, vol conscienciar els joves que no han de prendre riscos i imprudències per aconseguir allò que un desitja, ja que aquests jocs sovint s'acaben posant en contra nostra.

Us adjunto una mostra del llibre en el següent enllaç:

2 capítols de Katalepsis

Com llunes de Saturn, primera novel·la de Mercè Saurina

Com llunes de Saturn és una novel·la realista escrita per Mercè Saurina, una professora d'institut que viu a la població de Quart (Girona). Aquesta obra va ser finalista del premi Just Manel Casero l’any 2010.

 

El relat té com a protagonista l'Alegria, una dona que en plena maduresa, decideix explicar a la seva filla Laia la història del seu gran amor de joventut, el qual ha mantingut amagat des de fa molt de temps en el racó més profund del seu cor. En aquesta història també s'entrecreuarà el relat dramàtic dels avis, víctimes de la guerra civil i l'exili.

La novel·la s'estructura en dues parts. D'una banda, en alguns capítols es relata el viatge que emprenen mare i filla, en el qual la protagonista explica el seu passat a la Laia. D'altra banda, hi ha capítols que ens transporten a l'època de joventut de l'Alegria, en els quals el lectors podem anar seguint el fil de la història.

El títol en si ja té un component simbòlic, metafòric per ser més concrets, ja que és molt fàcil estar a prop de la persona que estimes, però alhora tan lluny; com les llunes de Saturn ho estan del seu planeta. El nom de la protagonista també és digne d'esment: Alegria, un un nom que denota sentiment de plaer i satisfacció, però que la protagonista, realment, no s'ha sentit feliç a causa del seu secret.

Així doncs, aquesta novel·la realista ens mostra la condició humana: els obstacles que ens posa la vida, els sentiments de pèrdua que patim, els camins que seguim al llarg de la nostra vida... Moments que tots els lectors hem experimentat al llarg de la notra vida, per tant, ens hi podem veure reflectits.

Bàsquet, scrabble i tu de Sílvia Soler

El llibre Bàsquet, Scrabble i tu va ser escrit per Sílvia Soler i Ferran Muñoz l'any 2012. Crec que és una lectura molt adequada per llegir amb els alumnes de 1r i 2n d'ESO, ja que els temes principals són: la dificultosa relació entre mare i fill, fet que sol ocórrer durant l'adolescència; així com altre temes més secundaris com ara el primer amor, l'amistat, etc.

Aquesta novel·la és una obra escrita a quatre mans, és a dir, no la va escriure solament l'escriptora Sílvia Soler, sinó que el seu fill adolescent, el Ferran, també hi va participar. D'aquesta manera, el contingut de la novel·la és molt més realista, ja que depenent del capítol l'escrivia l'un o l'altre. Per exemple, cada vegada que es veuen reflectides les opinions, pensaments, temors de la mare del protagonista, evidentment, eren passatges escrits per la Sílvia. En canvi, quan l'adolescent mostrava els seus pensaments, les seves contradiccions o les injustícies, eren escrits pel fill de la Sílvia.

El llibre tracta d'un adolescent de 15 anys, en Lluc, fill d'un popular futbolista italià, que viu amb la seva mare a Tiana, tot i que va a un institut de Badalona i també entrena amb un club de bàsquet de la mateixa ciutat. Cada dos caps de setmana en Lluc i la seva mare visiten els avis, els quals viuen a Castellardent. Al llarg del llibre, mare i fill tindran un munt de discussions que intentaran resoldre parlant o gràcies a l'ajuda dels avis.

Així doncs, el llibre tracta del dia a dia d'un adolescent i les relacions que té amb la gent del seu voltant: la mare, el pare absent, els millors amics, una noia, etc. Mostra el descobriment d'un mateix i el procés de maduració que els nois i noies experimenten en aquestes edats.

La decadència, període obscur per a la literatura catalana

La decadència és un període de la Literatura Catalana que comença al s.XVI i acaba al s.XVIII, per tant, engloba tres grans moviments de la literatura: el Renaixement (s.XVI), el Barroc (s.XVII) i el Neoclassicisme (s.XVIII). Durant aquests 3 segles, la literatura catalana culta, és a dir, la literatura d'autor, es va veure afectada, ja que va disminuir la producció literària en català; aquest fet afavorirà la literatura veïna, la de llengua castellana. Sembla mentida que ocorregués aquest fet, atès que el segle anterior, el XV, la literatura catalana va viure una època d'esplendor i reconeixement amb obres tan representatives com van ser: el Tirant lo Blanc, el Curial e Güelfa, les poesies d'Ausiàs March...

Sembla que les causes que provocaren aquesta tragèdia foren: en primer lloc, la crisi política originada per la unió dinàstica amb Castella després de la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el trasllat de la cort al centre de la Península, etc. En segon lloc, la crisi demogràfica com a conseqüència de la pesta negra i les guerres del segle anterior.

La poca literatura que ens ha arribat d'aquests segles són obres que mostren una gran imitació tant dels autors castellans del moment com de les formes mètriques que aquests empraven. Les obres més representatives són:

Renaixement:

• Los col·loquis de la insigne ciutat de Tolosa de Cristòfor Despuig.
• Les poesies de Pere Serafí
• L'espill de la vida religiosa (anònim)

Barroc:

• Poesies de Francesc Vicent Garcia
• Tragicomèdia d'amor, firmesa i porfia / Lo desengany de Francesc Fontanella.

Neoclassicisme:

• Poesies i obres de teatre de Joan Ramis
• Calaix de sastre del Baró de Maldà

Ara bé, la literatura popular sí que va gaudir d'esplendor perquè durant aquests tres segles van sorgir diferents gèneres com: els goigs (poesies religioses), les cançons de pandero (cançons festives acompanyades d'un pandero), les rondalles, els romanços (poemes narratius), les nadales, les cançons de bressol, les cançons de lladres, etc. Aquest tipus de literatura tenia unes característiques comunes, ja que totes les mostres presents són d'autor anònim, el llenguatge és col·loquial, es transmetien de manera oral i estaven vinculades a les vivències d'un poble i a les seves festivitats.

Alguns erudits, però, no estan d'acord a utilitzar el terme "decàdencia" per parlar d'aquest període de la literatura catalana, ja que connota menyspreu i desprestigi. Tot i així, crec que hem de ser conscients que la nostra literatura va passar per un mal tràngol i no ens n'hem d'amagar, sinó que ens ha de servir com a experiència perquè no torni a ocórrer.

La decadència. S. XVI, XVII i XVIII from Sílvia Montals

Hem nedat a l'estany amb lluna plena de Raimon Esplugafreda

Hem nedat a l'estany amb lluna plena és una novel·la de Raimon Esplugafreda, pseudònim literari de Jesús Bonals, un escriptor nascut a Balsareny l'any 1943. Aquesta obra la va escriure pensant en els seus alumnes, ja que durant un temps va ser professor de secundària. Va tenir un gran èxit, ja que se'n van fer 50 edicions. Per Raimon Esplugafreda és el seu millor llibre.

El protagonista de la història, en Raimon un noi de 18 anys, marxa amb un amic d'excursió als Pirineus, allà coneix la Miquèla, una noia occitana, el seu germà Bernard i el George. L'endemà s'assabenten que la mare de Déu d'Avellanui ha estat robada i en Raimon i la Miquèla sospiten del seu germà i el George. Els dos amics emprendran una recerca a contrarellotge per recuperar la mare de Déu romànica, però durant la recerca descobriran una comunitat secreta aïllada entre muntanyes, Dòsia, un indret en què els seus extravagants habitants viuen regits per unes lleis molt estrictes i peculiars. En aquest paradís és permès entrar-hi, però no se'n pot sortir mai un cop s'ha traspassat.

Aquesta obra a part de tractar temes interessants per als adolescents com la força de l'amistat, el primer amor, els valors i el regiment de la societat, permet prendre consciència de dues llengües minoritàries com són el català i l'occità a través dels seus personatges principals en Raimon i la Miquèla.

 

En aquest vídeo, l'autor parla del llibre Hem nedat a l'estany amb lluna plena.

Paraules emmetizades, una obra sobre l'abús infantil

Feia temps que havia sentit parlar del llibre Paraules emmetzinades de Maite Carranza, obra guanyadora del Premi Edebé de Literatura Juvenil de 2010. Aquesta escriptora barcelonina ha publicat un gran llistat d'obres, entre elles: Frena Càndida, frena, Ostres tu, quin cacau! La trilogia de la Guerra de bruixes, etc.

Paraules emmetzinades és una novel·la realista que tracta sobre el maltractament i els abusos sexuals infantils. La història narrada és una història farcida de mentides, enganys i falses aparences, on cada personatge amaga els seus secrets. Però els secrets, tard o d'hora, acaben sortint a la llum.

Aquesta novel·la presenta la història de la Bàrbara Molina, una noia de 15 anys que va desaparèixer sense deixar rastre. La policia mai no va trobar el cos de la noia ni cap culpable. Les últimes pistes acabaven en una cabina telefònica de Lleida, on la desapareguda va trucar a la seva mare demanant ajuda. Allà la policia hi troba restes de sang i la bossa de la noia. La família de la Bàrbara, des d'aleshores viu un infern.

La història s'explica des de quatre punts de vista ben diferents: el de la pròpia protagonista, la Bàrbara Molina que ens permet conèixer la desesperació i les pors que l'envaeixen; la Núria Solís, la mare de la Bàrbara, una persona dèbil que ha perdut les ganes de viure; en Salvador Lozano, el policia que investiga la desaparició de la Bàrbara, a punt de jubilar-se, no vol deixar el càrrec sense resoldre el cas; i l'Eva Carrasco, la millor amiga de la Bàrbara, la qual els remordiments li impedeixen deixar de pensar en la seva amiga. Aquests quatre punts de vista i els flashbacks al passat permeten al lector anant teixint el succés de la història i esbrinar qui ha segrestat la Bàrbara i per què.

La novel·la provoca inquietut en el lector, temor en imaginar-se el calvari de la protagonista i sobretot intriga per esbrinar qui és el responsable de tal ferocitat. La font d'inspiració de l'autora va arribar a mans de les terribles notícies d'adolescents tancades en subterranis per part de persones insospitables.

Un cas sense tancar és una ferida sense cictritzar 

Activitats per a la lectura de Paraules emmetzinades

Estratègies per a l'animació a la lectura de Paraules emmetzinades